El dia 27 de setembre de l’any en curs, una àvia de 90 anys, ingressada a l’Hospital Sagrat Cor de Martorell a causa d’haver patit un ictus el passat dia 25 d’agost, tenia programat un TAC a les 20:20 a l’Hospital Sant Jon de Déu de Martorell. He de dir que si hom considera l’edat de la persona en qüestió i el seu estat, no sembla massa adient que se li programés la prova precisament a aquesta hora. Però bé…

Preàmbul a part, passo a explicar la història del TAC en qüestió: 1) A les 20:56 arriba el transport sanitari a l’Hospital Sant Joan de Déu (sembla ser que el servei de TAC acaba a les 21 hores), de la llitera l’han  de passar a la cadira de rodes. 2) A les 21:09 venen a buscar-la per a fer-li la prova. 3) A les 21:22 la retornen. Tot seguit, compàs d’espera fins que arribi un altre transport sanitari que no se sap ben bé quan trigarà. 4) A les 21:58 tanquen la porta principal de l’hospital, la qual cosa comporta haver d’anar a urgències i esperar. Per cert, urgències és plena a vessar malgrat la pandèmia. 5) A les 22:54 arriba el transport sanitari i aquesta vegada, considerant el curt trajecte fins el Sagrat Cor, el desplaçament no es fa amb llitera. Són les 11 quan s’ha acabat el periple a Martorell, ara cal arribar al destí final.

De les 20:20, hora prevista, fins les 22:54 van passar gairebé 3 hores. Total per cobrir una distància de 4 quilometres i fer una prova que dura entre 5 i 10 minuts. D’això se’n diu bona organització i optimització dels recursos. Una altra qüestió completament diferent és la bona feina dels i les professionals, que fan possible que l’atenció sanitària sigui eficient i el sistema es mantingui -sota mínims- malgrat les mancances que les retallades venen ocasionant des de fa una colla d’anys.

28/9/2021

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Història d’un TAC a una àvia de 90 anys” l’1/10/2021