Després del muntatge teatral anunciat que se’ns va oferir, cap sorpresa pel que fa a les declaracions del presidente del gobierno, actor que va interpretar el paper al qual ens té acostumats, exemple pràctic de cinisme i nul·la credibilitat; vergonya aliena en sentir les del president de la Generalitat.

Denuncio les contínues preses de pèl a què estem exposats els ciutadans.  És que l’1 d’Octubre de 2017 ja no representa res fins al punt de voler esborrar el relat autèntic? Quin sentiment deu experimentar la munió de gent que va sortir al carrer a defensar de la democràcia? Com es deuen sentir les persones que van patir la repressió de les forces i cossos de seguretat de l’Estat? I què s’ha de pensar de la quantitat de causes obertes i de les que s’obriràn?

La manca de voluntat d’entesa entre partits polítics afins juntament amb un caïnisme ancestral, l’acció tòxica de les formacions antagòniques i la divergència creixent envers la ciutadania, són senyals inequívocs de la inconsistència d’una legislatura que, fràgil com era previsible des de la seva gestació, és molt probable que tingui els dies comptats.

Em permeto recordar que El viaje a ninguna parte és el títol d’una pel·lícula dirigida per Fernando Fernán Gómez el 1986. En ella es narrava la vida d’un grup de còmics en plena postguerra civil, la història dels seus amors i desamors, dels seus desitjos i de les seves frustracions.

16/9/2021

Publicada a EL PUNT AVUI el 18/9/2021