La taula dels dotze apòstols

Ignoro si la Moncloa i la Generalitat, van acordar que a la Taula de diàleg s’hi asseguessin sis representants de cada institució. És molt possible, perquè no descarto que algun estrateg s’inspirés en el 666, considerat suposadament el número del diable. En qualsevol cas, he de confessar que m’hagués agradat més que en fossin set els entaulats i entaulades per cada delegació. I és que no puc amagar la meva debilitat per aquest dígit.

Però tornem als sis. A dia d’avui, encara sis més sis són dotze, oi? És per això que aquesta quantitat m’ha fet pensar en els dotze apòstols: Pere, Andreu, Joan, Jaume el Major, Tomàs, Simó, Bartomeu, Mateu, Felip, Jaume el Menor, Judes Tadeu i Judes Iscariot.

Se m’acut que de forma lúdica, per tal de començar a dialogar amb la mínima tensió possible, cadascun dels designats i designades es podria identificar amb un dels dotze apòstols. Deixant de banda el masclisme propi dels temps bíblics a l’hora de triar personatge, he de dir que el cas més delicat, probablement fóra el de Judes. O potser no… Ves a saber… De passada, per anar fent boca, podrien fer una reflexió conjunta sobre el text que segueix:

“Si és ma casa ruïnosa, una altra n’he de bastir forta, clara, poderosa, que mai no pugui morir; que res no la pugui ajeure, ni l’odi ni els temporals. De vosaltres n’he d’extreure les pedres fonamentals. Triaré d’entre vosaltres dotze que vinguin amb mi […] Jo us envio com ovelles enmig de llops afamats, amb els ulls i les orelles sempre atents i preparats. Perquè haureu de comparèixer davant de reis i pretors, i a tots us faran conèixer martiris, insults, dolors […] No hi fa res. Nostra embranzida té un objectiu: contra el mal…” (La Passió d’Olesa de Montserrat)

14/9/2021