En una carta titulada Feudalisme de cartró pedra que es va publicar el 3/10/2016, deia: Per dignitat, honestedat i coherència personal, farà bé el senyor Pedro Sánchez de  mantenir-se en la seva posició i donar veu a la militància, seria una manera d’acabar d’una vegada per totes amb un “feudalisme segle XXI i uns barons de cartró pedra”. I el que al meu entendre és substancial, salvar al PSOE de la desaparició.

Sobre la victòria de Pedro Sánchez, va ser una altra carta -no publicada en aquest cas- que vaig escriure el 22/5/2017 i en la qual deia: Els resultats de les primàries han posat de manifest la voluntat de les bases, per tant, és inqüestionable la seva autoritat moral davant d’un partit enquistat i controlat per uns personatges anomenats “barons” que s’han anat arrogant la prerrogativa de dictar els destins del PSOE.

Caldrà veure, no només les reaccions, sinó les actuacions de tothom que, d’una manera o altra, va participar en la seva defenestració; també dels que es van mantenir neutrals en espera de veure qui guanyava.  El tema principal, però,  no és el fet d’haver guanyat, el més important i alhora difícil serà portar a terme totes les accions necessàries per regenerar un sistema polític, en estat de descomposició, començant pel propi partit. En qualsevol cas, els propers dies marcaran el curs dels esdeveniments, per uns i altres.

Si hom analitza l’evolució de Pedro Sánchez en el decurs d’aquests darrers anys, cal preguntar-se en què s’ha convertit… Per tal de trobar-hi explicació, la frase “púnica fides” de l’historiador Salustio (86-35 aC) és determinant.

9/2/2021

Publicada al Bloc de VILAWEB el 28/2/2021