Als meus pares la guerra civil els va trencar la infantesa i la seva joventut va quedar marcada per la postguerra.

Amb l’escolarització interrompuda i vedat el camí dels estudis l’única possibilitat de progrés va ser el treball, un treball sovint mal pagat i lluny d’allò que hom ben segur hauria desitjat.

Quan van decidir formar una família i jo vaig venir al món, la lluita per tirar endevant i els sacrificis van ser constants donada la situació socioeconòmica imperant. Certament aquells temps van ser molt difícils per a tothom llevat dels afectes al règim.

Malgrat tot mai em va faltar res i em van ensenyar a valorar allò que tenia, van procurar-me la millor educació possible en aquelles circumstàncies i quan va arribar el moment, van respectar el fet que jo em volgués dedicar a la docència. No us podeu imaginar la seva satisfacció quan em vaig graduar!

De la seva manera de ser, de la seva forma de vida, de com afrontaven i superaven les dificultats, del seu dia a dia … , amb el temps i com aquell que no vol, vaig aprendre què significa tenir autoritat moral.

Avui, quan qualsevol tipus d’autoritat es qüestiona i tot es relativitza, més que mai és imprescindible recuperar el valor de l’autoritat moral, valor que emana exclusivament dels comportaments honestos.

Per aconseguir-ho el millor instrument és practicar amb l’exemple, l’autoritat moral es guanya dia a dia i no sense dificultats amb la manera de ser i de fer.

Gener de 2013