La societat en què vivim té comportaments estranys en ocasions difícils d’entendre des d’una òptica educativa.

Sovint el que es fa té molt poc a veure amb el que es diu i no obstant, aquest procedir en certa manera gaudeix d’una consideració de normalitat.

Es fa campanya de … però el posicionament no sempre es correspon.

Es defensen determinats plantejaments però quan es tracta d’actuar no sempre hi ha participació.

S’acostuma a criticar però no s’aporten possibles solucions.

Es demana i s’exigeix però no hi ha implicació.

Es reclamen drets però no es parla d’obligacions.

Es parla de voluntariat però tot es professionalitza.

Es fa al·lusió al “s’hauria de fer … ” però que ho facin els altres.

Es fa apologia de la tolerància, del diàleg, de la solidaritat, del cooperativisme, de … , però la praxis és clarament discutible.

A la revista 562 nº 4, en l’article de presentació de Daina – Isard Teatre deia: “Des de La Baldirona (1995) fins L’assemblea de les dones (2012) s’ha potenciat la participació de persones de totes les edats i condicions vinculades o no a l’Escola, que casa perfectament amb el concepte de cooperativisme. Dit això, m’agradaria reivindicar la funció educativa del teatre en tots els seus aspectes tal com recull el nostre codi de funcionament, allò que nosaltres en diem la Teoria de l’equilibri … Per acabar, un desig: que tots els cooperativistes valorin el poder gaudir d’una companyia de teatre pròpia que a banda de la seva finalitat és el referent d’una manera de fer”,

En relació a aquesta temàtica voldria plantejar tres qüestions amb l’objectiu de promoure una certa reflexió:

• Admès que el teatre té una funció educativa, s’aprofiten les possibilitats que ofereix?
• Es coneix la companyia Daina – Isard Teatre i la tasca que porta a terme?
• Es dóna suport a l’activitat que genera assistint a les representacions com a pràctica de cooperativisme actiu?

Al llarg de tots aquests anys i en base a la nostra experiència hem constatat que malgrat ser una referència en organització, treball, serietat, disciplina i resultat, la resposta de molts cooperativistes ha estat lluny d’allò que seria desitjable.

Si el motiu és desconeixement caldrà actuar en aquest sentit però si es tracta d’indiferència el qualificatiu és … simplement lamentable.

L’activitat que realitzem és un valor afegit que cal aprofitar d’una manera polièdrica, és una manera de donar a conèixer la nostra Escola sense anar a l’Escola, és una manera de trencar tòpics i estereotips … és una manera d’educar.

Malgrat tot continuarem fent teatre perquè creiem en ell com instrument educatiu i perquè estem convençuts que arribarà el moment en què se li atorgarà el valor que li correspon.

Abril de 2013