De vegades i com a pràctica d’higiene mental és bo pensar en utopíes, la història de la humanitat n’és plena i ben segur que han estat detonants de canvis importatnts.
Per què doncs no pensar-hi?
Una altra qüestió és si la condició humana i el seu potencial poden fer realitat una utopía. Possible? Impossible? Pura elucubració?
Davant del panorama que ens envolta m’atreveixo a suggerir una colla de reflexions naturalment utòpiques però que ben bé podrien contemplar-se al confeccionar un programa electoral consensuat al marge d’interessos purament partidistes i tenint com a únic horitzó el bé comú:
- La gent hauria de ser protagonista i no comparsa, per això les llistes haurien de ser obertes i els seus integrants, independenment de les seves idees, persones preparades amb qualitats contrastades lluny del carisma de màrqueting que és pura façana però que ven molt.
- L’educació, la sanitat i l’atenció a la tercera edat haurien de tenir plantejaments realistes i prioritaris.
- La justícia hauria de generar confiança, no pas desconcert.
- El respecte envers les persones i el diàleg autèntic haurien de ser monedes de canvi.
- El fet de “fer país” no hauria de tenir connotacions excloents basades en “la barretina i l’espardenya”.
- S’hauria de recuperar la il.lusió per participar i assumir responsabilitats.
- Els valors s’haurien de tenir en consideracó i l’ordre, la disciplina, l’autoritat, l’esforç i la responsabilitat haurien de tenir plena vigència.
- Els desequilibris socials haurien de formar part de la història passada i s’hauria de poder viure amb dignitat.
- La condició de famós s’hauria d’associar al concepte de mèrit, no pas al que tots sabem i que malgrat tot suportem i tolerem.
- S’hauria de fer referència a l’èxit com a conseqüència de l’estudi, el treball i l’experiència.
- Les actituds i els comportaments haurien de tenir una base ètica.
- No s’hauria de permetre l’especulació.
- La paraula “dimissió” hauria de sortir del diccionari per incorporar-se a la pràctica quotidiana com a cosa normal, no extraordinària.
- S’hauria de fer pedagogia de l’honestedat.
- Els mitjans de comunicació haurien de repudiar qualsevol forma de manipulació.
- La integració i el mestissatge haurien de tenir un tractament seriós, mesurat i coherent.
- Qualsevol forma de violència i extremisme hauria deprovocar rebuig.
- La sensació de vergonya hauria de ser pràctica normal i habitual.
- El “tot s’hi val” per aconseguir un objectiu s’hauria de desterrar per sempre més.
- L’anomenada classe política hauria d’abandonar la navegació galàctica i centrar-se en el dia a dia i afrontar amb rigor els problemes que realment afecten i preocupen a les persones. Lluny de demagògies aquesta és l’única forma de tenir credibilitat.
La reiteració del condicional “s’hauria” evidencia allò que és desitjable però que malauradament no conforma la realitat actual.
És per tot aquest conjunt de raons i perquè malgrat tot encara confio en el possibilisme que parlo d’un “Programa utòpic”.
Març de 2009