Fou al principi de la dècada dels noranta quan vaig començar a pensar en la possibilitat de fer un muntatge a partir de quadres de “La Passió” que s’havien representat però que per raons diverses havien anat quedant relegats.

Amb anterioritat a la reforma de José Tamayo (1969) era habitual que cada temporada en Joan Povill incorporés algun quadre nou que en funció de la globalitat de l’espectacle es mantenia o no. Va ser aquella una època de creació considerable amb l’objectiu de revisar, innovar i perfeccionar.

A partir de l’esmentada reforma de José Tamayo en què es va potenciar básicament el muntatge i l’estètica, l’espectacle va quedar més encotillat. Atès que l’objectiu era agilitzar en base a una estructura predeterminada, plantejar modificacions era gairebé impossible.

Quan en Joan Mallofrè va assumir la direcció va anar introduint progressivament una colla de canvis que van donar més coherència al muntatge des del punt de vista del text. Va revisar aspectes importants i a ell es deu el concepte de “cointèrpret” vigent fins als nostres dies.

Malgrat tot això, “La Passió” era molt diferent.

I va ser precisament a partir d’aquesta situació quan va sorgir la idea de recuperar quadres que havien quedat en l’oblit.

En aquells moments però raons de tipus professional em van impedir fer prosperar un projecte que requeria temps i dedicació. La carpeta amb el treball fet va quedar en un calaix.

Durant les vacances de Nadal de l’any 2007 i fent allò que se’n diu “remenar papers” va ser quan vaig pensar que era el moment de fer ressuscitar el projecte.

Com de costum, juntament amb el Llorenç Mimó i la Montserrat Jané, companys d’aventures teatrals, la idea va començar a prendre cos i a formalitzar-se. La maquinària de la companyia es va posar en marxa i després de sessions de treball i múltiples contactes, a l’octubre de l’any passat vàrem començar a assajar.

Voldria deixar constància de la bona acollida des del primer moment per part de “La Passió” així com l’esperit de col·laboració posat de manifest, especialment per part d’en Josep Mª Satorra i d’en Samuel Carrique.

Agrair també al Casal les facilitats donades, com sempre, per poder assajar a les seves instal·lacions.

Per acabar, dir que totes les persones implicades en aquest projecte han demostrat il·lusió i compromís des del primer dia. I les que per diverses raons no han pogut ser-hi també s’han ofert a col·laborar dintre de les seves possibilitats.

Actituds com aquestes es tradueixen en un esperit de superació que sense cap mena de dubte repercuteix en el resultat final de qualsevol tasca col·lectiva.

“Mirada enrere”, així hem titulat el muntatge, constitueix un retrobament amb part de “La Passió” que un dia va ser i que creiem que és bo redescobrir.

Març de 2009