Educació? … Sempre

Possiblement, una de les coses per les quals el curs 2007 – 2008 serà recordat és per la implantació d’una nova matèria, la polèmica “Educació per a la ciutadania”.

Els mitjans de comunicació han difós opinions i judicis de valor per a tots els gustos, s’han fet debats, s’han orquestrat campanyes i manifestacions …, i una qüestió essencialment educativa s’ha polititzat.

Com apoteosi final s’ha arribat a l’extrem de fer crides a la desobediència i a l’objecció de consciència incitant a la convocatòria d’allò que en altres èpoques es coneixia com a “croada”.

Apel·lar a suposats principis ètics i morals o atribuir-se’n l’exclusivitat no fa altra cosa que posar de manifest un tuf de totalitarisme i prepotència, adobats de menyspreu i manca de respecte.

És evident que darrera de tota aquesta moguda s’hi amaguen, com sempre, intencions encobertes que responen a interessos partidistes i sectaris inconfessables; i que res tenen a veure amb els plantejaments de base.

Des d’una perspectiva estrictament educativa voldria fer referència a una colla de temes que al meu entendre necessiten urgenment una revisió profunda i un tractament sistemàtic independenment de tendències polítiques i / o confessionals: el respecte a les persones, les relacions humanes, l’àmbit familiar, l’escola, els conceptes d’ordre, autoritat i disciplina, el sentit de responsabilitat, el treball: drets i deures, el clima de permissivitat, els comportament i les formes, l’expressió oral i el vocabulari emprat, el sexe, el sentit del pudor, el decòrum personal, la sensació d’impunitat, l’oci i el lleure, l’ús dels espais públics, els hàbits alimentaris, la salut física i mental, l’ús i abús de les noves tecnologies, determinats missatges publicitaris, la circulació viària, l’assistència sanitària, l’atenció a la tercera edat, l’ecologia, l’economia des d’una perspectiva de justícia social, la cultura del subsidi, el frau fiscal … i el valor de l’educació com a única possibilitat de maduració i desenvolupament perdonal.

Si l’Educació per a la ciutadania contribueix a reconduir el desconcert actual i a fomentar la consciència cívica, benvinguda sigui.

Com a colofó, remarcar que l’educació comença a casa, que res pot suplir la pràctica educativa de l’entorn familiar, que no es pot delegar i molt menys exigir-la. Cal implicar-s’hi!

Març de 2008