El teatre entès com a “divertimento” és una activitat col.lectiva que permet passar molt bones vetllades a la gent que comparteix aquesta afecció. El fet de trobar-se periòdicament i participar de forma activa en el procés de creació d’un espectacle és sempre una experiència gratificant, i normalment, qui ho prova sol repetir.

Des de la primera lectura, i de manera progressiva, es pot observar com els participants s’impliquen cada vegada més i van configurant el seu personatge. Paral.lelament, es donen situacions que fan dels assaigs trobades realment divertides. Un comentari, unes indicacions, una correcció, una prova, una aportació, una anècdota , una discussió també, provoquen reaccions espontànies sovint molt saludables si es té un bon sentit de l’humor.

És important que l’assaig sigui divertit i malament quan es converteix en rutina. L’assaig ha de motivar i ha de possibilitar que l’actor exterioritzi les seves potencialitats interpretatives. Diversió, però amb serietat i responsabilitat.

Des d’una òptica de lliure participació, però atès que llibertat obliga i compromet, considero que en el teatre, el resultat final respon a una suma d’esforços individuals dins d’un projecte comú assumit per tots amb responsabilitat i alegria.

D’acord amb aquesta manera d’entendre el teatre, una colla de gent il·lusionada estan treballant en la creació d’una comèdia musical basada en el text de l’obra Souper – Tango de Santiago Rusiñol. Vint-i-cinc personatges, ballet i música en directe són els ingredients. A més, com sempre, els que amb el seu suport tècnic fan possible la màgia de l’espectacle i sense la col.laboració dels quals res no seria possible.

Aquest és l’actual projecte. Després de La Baldirona i Els analfabets, un “divertimento” més … Souper – Tango.

Març de 1997