Dia 21 de març de 2020. Són dos quarts de deu del vespre. Estic sopant mentre veig el TN vespre. Apareix Pedro Sánchez en pantalla i comença a xerrar… He de parar de mastegar per tal de no ennuegar-me… Com és possible tenir el desvergonyiment de dir el que escolto? Oratòria amb pretensions de grandiloqüència, pura retòrica buida de contingut. I el que és més greu: menteix. Quina falta de respecte i consideració envers la ciutadania! No tinc paraules per qualificar-lo, o tal vegada si… Però no vull caure en el menyspreu i la vulgaritat malgrat estic temptat de fer-ho. 

En qualsevol cas, no hem puc estar de manifestar que s’ha de ser molt “poca cosa” per assumir aquest paperot, ser capaç de xerrar al voltant d’una hora i no dir res significatiu llevat de proclames patrioteres i falsedats. Ben mirat, la seva  compareixença s’emmarca en una campanya propagandística promoguda i aplaudida per aquells sectors que, prescindint de les orientacions sanitàries, persisteixen en la seva incompetència malgrat les luctuoses conseqüències d’aquest procedir.

22/3/2020

Publicada a EL PUNT AVUI el 26/3/2020