La mentalitat espanyola és la que és i res indica que pugui canviar, perquè en els fons, es tracta d’una qüestió hereditària. Benito Pérez Galdós (1843-1920) deia:“La lógica española no puede fallar, el pillo delante del honrado; el ignorante encima del entendido; el funcionario probo debajo, siempre debajo.” Aquesta anomenada lògica s’està posant de manifest en tot el que fa referència a les mesures que s’estan aplicant en el tractament del cononavirus a nivell nacional.

Perquè, com és possible fer una crida a la unitat per davant de l’efectivitat? Un problema sanitari de tal magnitud com és el coronavirus no es resol ni amb proclames patriòtiques ni amb campanyes publicitàries; requereix gestors competents, especialistes en epidemiologia, personal sanitari i material suficient; no pas els polítics, molt menys, les forces i cossos de seguretat estatals. És per això que les decisions i línies d’actuació que s’hagin de prendre, corresponen exclusivament a les autoritats sanitàries i a ningú més.

Paral·lelament al desgavell general i al cúmul de despropòsits, les vergonyoses demostracions d’insolidaritat -sortosament minoritàries- que no s’aturen són representatives d’un tipus de societat egoista en decadència.

Malgrat els meus millors desitjos, ignoro com acabarà tot plegat; en qualsevol cas i deixant de banda les demagògies oportunistes dels de sempre, espero que la manera com s’està gestionant la pandèmia obri els ulls de la ciutadania, perquè en el futur immediat, es comporti com a societat madura i exigeixi responsabilitats a tots nivells.

20/3/2020