D’ençà que es va iniciar el confinament es venen observant unes actituds i uns comportaments que són un aparador i alhora un indicatiu del tipus de país en el qual ens ha tocat viure. 

Al meu entendre, enguany, hi ha algunes qüestions preocupants a destacar:  1) La gestió del govern de l’Estat que, al marge dels criteris mèdics, impedeix qualsevol iniciativa que s’aparti de la seva línia centralista d’actuació. 2) La retòrica castrense de portaveus condecorats que no porta enlloc ni resol res. 3) La inoperància d’un ministre de Sanitat que sembla estar a la inòpia. 4) La irresponsabilitat, o millor dit, l’estultícia de sectors minoritaris de la societat que, per insolidaritat i egoisme, fan cas omís a les recomanacions sanitàries. 5) L’oportunisme de polítics i polítiques indignes que aprofiten la més mínima ocasió per vomitar el seu discurs demagògic.  

Confio en que una vegada superada la pandèmia, la ciutadania sigui prou intel·ligent com per fer una valoració de tot plegat i actuar en conseqüència, amb l’objectiu de separar el gra de la palla i promoure una regeneració en tots els aspectes. Per higiene mental i dignitat, és imprescindible.

“El polític pensa en les pròximes eleccions, l’estadista en la pròxima generació” (Otto Von Bismarck, 1815-1898).

Acabo manifestant la meva més profunda admiració per tot el personal que, d’una manera o altra està lluitant des del principi, amb professionalitat, abnegació i coratge. A tots ells i elles, moltíssimes gràcies!!!

26/3/2020