Una vegada més faig referència a La Passió d’Olesa de Montserrat, font inesgotable d’inspiració a l’hora de reflexionar i d’escriure.

Fariseu: El temps apressa, Senyor. Cal apedregar-la o no? Digueu-nos el que hem de fer: és que el pecat té disculpa?

Jesús: Qui estigui ben net de culpa tiri la pedra el primer.

En l’àmbit de l’ecosistema polític, l’estrès mental que suposa haver de suportar la dialèctica d’uns i altres -enguany sobre la corrupció- no deixa de ser una experiència equivalent a les controvèrsies entre els fariseus i els saduceus en temps de Jesús de Natzaret.

Com és possible que el partit amb més imputacions i condemnes per corrupció, tingui la barra d’exigir dimissions i el que més convingui en funció dels seus interessos? I, com és possible afirmar que les corrupteles d’Andalusia són qüestions del passat i que allò que realment importa és el present i el futur?

Senyors i senyores -amb poltrona- del PP i del PSOE, malgrat que per a vostès la política és un” joc de passar pantalles”, haurien de ser conseqüents i assumir les responsabilitats inherents a la seva condició. Fariseus i saduceus del segle XXI, coneixen el significat de la paraula vergonya? Del seu procedir se’n desprèn un menyspreu a la ciutadania, però especialment al seu electorat, del qual es foten cada vegada més.

20/11/2019