“Adiós muchachos, compañeros de mi vida, barra querida de aquellos tiempos. Me toca a mí hoy emprender la retirada, debo alejarme de mi buena muchachada. Adiós, muchachos, ya me voy y me resigno, contra el destino nadie la calla. Se terminaron para mí todas las farras. Mi cuerpo enfermo no resiste más. Acuden a mi mente recuerdos de otros tiempos, de los buenos momentos que antaño disfruté…”

Aquest tango de l’any 1927 i popularitzat per Carlos Gardel va dedicat a Alberto Carlos Rivera, Juan Carlos Girauta, José Manuel Villegas, Fernando de Páramo i a tothom que, durant els propers dies, ben segur que no dubtarà en imitar la desbandada de les elits ciutadanes i passar a la condició d’aturat o aturada a l’aguait d’alguna porta giratòria. Així doncs, com a metàfora a ritme de tango, dono per suposat que qualsevol aclariment al respecte és del tot innecessari.

“Adiós muchachos, compañeros de mi vida…”

22/11/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Una metàfora de l’atur a ritme de tango” el 25/11/2019