Ja fa temps que vaig llegir Anatomía de un desencuentro. Al llibre, Germà Bel -l’autor- explicava“la Cataluña que es y la España que no pudo ser” i, amb xifres a la mà, analitzava de forma exhaustiva els criteris que es consideraven i, que es segueixen  considerant, quan s’han de desenvolupar projectes relatius a les infraestructures a nivell estatal. La meva indignació anava in crescendo a mesura que m’adonava dels arguments i les dades aportades, perquè en cap cas privaven les raons de tipus econòmic i orogràfic; la conveniència política era el factor determinant a l’hora de prendre decisions.

Ara llegeixo, però no em sorprèn, que un grup d’empresaris de l’Aragó, argumentant la “lealtad al país”, reclamen que el corredor del Mediterrani passi per terres aragoneses. Una vegada més, criteris polítics en substitució dels racionals.

Sóc conscient que tot plegat no té res a veure amb la pel·lícula dirigida per Florián Rey l’any 1935, però posats a dir bajanades, no puc més que qualificar la petició empresarial com una mostra mal interpretada d’aquell tòpic tan extès  anomenat “nobleza baturra”.

18/11/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Els criteris que determinen la inversió en infraestructures són polítics, no racionals” el 23/1/2020