Es pot dir que tot va començar quan Qatar Airways va relegar Unicef a la part baixa posterior de la samarreta blaugrana. Si el Barça té l’aspiració de ser “més que un club” ha d’entendre que la finalitat de l’entitat no pot raure només en aconseguir èxits esportius. Al meu entendre, els objectius en aquest àmbit, han d’anar acompanyats de comportaments ètics per part de tots els estaments del club i la imatge que es doni els ha de reflectir. Així doncs, si es vol que l’entitat sigui un referent a imitar, cal que transmeti seriositat, rigor i credibilitat.

Dit això, hom es pot preguntar quina és la situació actual. Sense cap mena de dubte, l’anomenat “cas Neymar” n’és un exemple difícilment qüestionable i, per entendre-ho, cal partir del cost econòmic del seu fixatge i de les polèmiques que va generar, però molt especialment de la forma en què va deixar el club fa dues temporades. Amb aquests antecedents, té sentit que es pugui plantejar el seu retorn?

És responsabilitat dels dirigents d’un club delimitar els paràmetres d’actuació, tant a nivell econòmic com pel que fa als aspectes personals que, sens dubte,  afecten al col·lectiu -la disciplina per exemple- i que repercuteixen en el prestigi de l’entitat en el seu conjunt.

Ben segur que el tarannà d’un jugador és conseqüència de l’educació rebuda i de l’ambient que l’envolta, però un club no pot estar supeditat als capricis i exigències d’un futbolista, del seu entorn immediat o dels seus representants.

Aquesta i d’altres qüestions han de provocar una profunda reflexió si realment té la voluntat de ser “més que un club”.

25/8/2019

Publicada a EL PERIÓDICO  el 28/8/2019