Es defineix el o la “cantamañanas”com aquella persona que per inconsciència (¿?) es compromet a fer coses que és incapaç de realitzar. El qualificatiu també té les connotacions de fantasiós-a, d’informal i de manca de credibilitat.

El passat dilluns dia 2, al programa Els Matins, l’expressió facial d’Ada Colau -tot un poema- era del tot significativa mentre visionava un reportatge referent al tema de la seguretat a la ciutat de Barcelona. En acabar, quan Lídia Heredia va començar l’entrevista, els telespectadors vam tenir l’oportunitat d’escoltar el repertori  d’ambigüitats amb les quals, el personatge, ens delecta de forma recurrent. Cap mena de concreció, “pilotes fora”, responsabilitats traslladades a l’altra banda de la Plaça de Sant Jaume i com de costum, la utilització a discreció del temps verbal “futur” (treballarem, farem, exigirem…).

Que lluny queden els temps d’activisme i pelegrinatge pels platós de televisió! Tanmateix, si hom repassa les hemeroteques –que per sort tenim a l’abast- comprovarà com en aquella època afirmava que mai es dedicaria a la política. La realitat evidencia com el període d’adaptació per formar  part del sistema no li ha suposat cap mena de d’esforç, ans al contrari, hi està perfectament integrada. En qualsevol cas, què en queda de “la nova manera de fer política” tan pregonada?

4/9/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Ada Colau, professió: cantamañanas” el 6/9/2019