De les moltes bajanades que es poden escoltar o llegir diàriament, n’hi ha dues de “traca i mocador”. La primera fa referència a la tasca de l’Open Arms i la senyora Carmen Calvo hauria d’aclarir si per “socórrer éssers humans” cal disposar d’algun tipus de permís específic, perquè tinc entès que la denegació d’auxili -en carretera per exemple- constitueix delicte. La segona està en concordança amb la línia argumental de Vox i Santiago Abascal justifica la denuncia promoguda pel partit ultradretà tot dient que Open Arms “afavoreix la immigració il·legal i és còmplice de les màfies”.

Bajanades com aquestes, i moltíssimes altres, són les que posen de manifest el nivell exhibit per nombrosos exemplars d’una fauna política que parasita,  però això no és el més greu; la gravetat de la situació és que malgrat estar en joc el futur del país, una part considerable de la ciutadania segueixi atorgant el seu vot a uns personatges que tot i estar acreditats acadèmicament en molts casos, no destaquen precisament per la seva competència pel que fa a la gestió pública.

“No sap res i creu saber-ho tot. Això el faculta clarament per a la carrera política” (George Bernard Shaw, 1856-1950).

Fins on s’ha d’arribar perquè d’una vegada per totes s’imposi el seny i s’aparti a qui de la política només pretén fer-ne “ofici”? Si algun dia s’aconsegueix, la societat hi sortirà guanyant, perquè serà el moment d’afrontar els problemes amb rigor, cercar solucions plausibles i governar de forma coherent i honesta.

23/8/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Open Arms: Cal una política rigurosa, coherent i honesta” el 27/8/2019