El 26 de març de 1967 es promulgava  Populorum Progressio, encíclica del Papa Pau VI, la base argumental de la qual fou la necessitat de promoure el desenvolupament dels pobles i la cooperació entre ells. En conseqüència, es posava especial èmfasi en el desequilibri entre els països rics i els països pobres.

Des de llavors han passat 52 anys i és obvi que el “problema”, no solament persisteix sinó que s’ha agreujat, perquè les diferències entre uns i altres s’incrementen de forma progressiva. Només així es poden entendre els corrents migratoris que afecten Europa, en especial i per situació geogràfica, els països del sud del continent.

Com de costum, al llarg d’aquest poc més de mig segle, l’Església Catòlica, quan li ha convingut -segons marca la tradició- no ha deixat mai de manifestar-se sobre “temes terrenals” apel·lant sempre a l’Evangeli. Em pregunto el motiu pel qual guarda silenci davant l’aberració que representa la resposta a la tasca humanitària d’Open Arms per part de les institucions europees. Tot sembla indicar que en aquest cas, al tractar-se d’un “tema aquàtic”, no es considera oportú ni convenient pronunciar-se. La típica prudència que sempre s’esmenta com argument recurrent o tal vegada covardia?

I dit això, des del Vaticà, Populorum Progressio, es considera vigent o ha passat a millor vida?

19/8/2019

Publicada a EL PERIÓDICO  amb el títol “Open Arms i la no resposta europea: I el Vaticà, no hi té res a dir?” el 21/8/2019  i a EL PUNT AVUI el 29/8/2019