Una més. De fet ja no ve d’aquí. Ara resulta que ERC no tanca la porta a fer possible que Miquel Iceta sigui president del Senat. La que em faltava per sentir! A canvi de gestos diu Pere Aragonès. De quins gestos? En benefici del país o del partit?

Davant d’aquesta situació, penso en la frase “Roma no paga traïdors”. Però enguany, qui personifica Roma i qui són els traïdors? Sense cap mena de dubte, Roma és la ciutadania, que fins ara, cada vegada que se li ha demanat,  ha demostrat estar a l’altura de les circumstàncies -comportant-se com a república- molt per damunt de tacticismes i d’interessos partidistes. Pel que fa als “traïdors”, ja es veurà…

A Catalunya tenim dos problemes ancestrals: 1) Un conflicte extern que ve de lluny i s’utilitza a conveniència de forma recurrent. 2) Un conflicte intern que es tradueix en lluites caïnites per aconseguir el poder. En relació al segon , he de dir que estic “fins la barretina” de sentir el mateix discurs llevat d’honroses excepcions (més carregades de seny que de rauxa), de que les “cúpules partitocràtiques” facin i desfacin al seu lliure albir so pretext de defensar determinats interessos (quins i de qui?);  però especialment,  de “preses de pèl” en nom d’objectius nacionals irrenunciables guarnits d’èpica: independència i república, per exemple. Ja n’hi ha prou! No es pot ofendre la intel·ligència de les persones indefinidament i a cost zero.

Ara més que mai, cal ser clarividents, exigir coherència i honestedat, però sobretot, reflexionar sobre la frase que dona títol a la carta i actuar en conseqüència quan se’ns demani el vot. S’acosten eleccions, com a ciutadans i ciutadanes, estarem a l’altura de la Roma republicana?

12/5/2019