Des d’una òptica de racionalitat entenc que, en matèria judicial, els conceptes de “justícia i equitat” han d’anar associats perquè de no ser així, la “balança” es desequilibra i la “ceguesa” s’esfuma.

A partir d’aquesta premissa, és obvi que tal com s’està desenvolupant el judici de l’1O, ni “equilibri” ni “ceguesa”; en conseqüència, el principi de “justícia i equitat” brilla per la seva absència. La tolerància i permissivitat del president del TS es manifesta, en un sentit o altre, en funció de qui declara i qui pregunta; així docs, la vulneració de drets s’accentua cada dia que passa.

Davant d’aquesta indefensió, goso reivindicar cinc reflexions ben significatives: 1)“Les característiques que corresponen a un jutge són quatre: escoltar amb cortesia, contestar amb saviesa, ponderar amb prudència i decidir amb imparcialitat.” (Sòcrates, 470-399 aC). 2) “Tots els jutges, sobirans i subordinats, si refusen escoltar proves, estan refusant fer justícia.” (Thomas Hobbes, 1588-1679). 3) “Aquells que tenen l’encàrrec de dirimir els plets estan obligats a tractar a tothom per igual, sense excepció, i a defensar d’igual manera els drets de cadascú.” (Baruch Spinoza,1632-1677). 4) “El deure d’un jutge és impartir justícia.” (Jean de La Bruyère, 1645-1696). 5) “Quan les lleis són clares i precises, la funció d’un jutge no és altra que comprovar els fets.”(Cesare Beccaria,1738-1794).

15/5/2019

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Cinc reflexions de grans pensadors sobre justícia i equitat” el 30/5/2019