Es veu que el relat que s’ha creat per “informar”, més ben dit, intoxicar Espanya sobre la situació a Catalunya no és suficient. Els “cervells” han dissenyat una nova estratègia: alertar de la possibilitat que hi hagi “morts”. El recurs és indecent, es tracta de maldat en estat pur, perquè l’únic que importa és sumar vots. S’ha de ser vil i miserable. Una vegada més, contra Catalunya i el que representa “tot s’hi val”.

Davant la perversió del llenguatge que s’està imposant, cal dir les coses pel seu nom i recordar als interessats, desmemoriats i ignorants, que van ser Franco i els seus acòlits qui van protagonitzar un cop d’estat contra el govern legítim de la República, amb el suport de l’Església del moment i d’interessos econòmics als quals el Règim els hi va anar molt bé durant dècades.

Des d’una òptica de racionalitat democràtica, els esdeveniments actuals són una prova més de fins on pot arribar l’absència d’escrúpols per tal d’aconseguir el poder, mantenir-s’hi, anihilar l’adversari polític i, sobretot, humiliar-lo. El fenomen no és nou, jo diria que es tracta d’una alteració congènita greu, des del punt de vista genètic, que afecta a sectors de tots coneguts que no es resignen a perdre els seus privilegis.

Hem arribat a un punt en que ja no es tracta d’independentisme. El problema real i de fons, és el perill imminent -no només per a Catalunya- d’una involució sense precedents des de l’anomenada Transició. La ciutadania espanyola, hauria de ser conscient de quina és la realitat i de la deriva del país.

13/12/2018

Publicada a EL PUNT AVUI el 16/12/2018