Sembla ser que la Conferència Episcopal està preocupada. El motiu d’aquest neguit rau en la visita dels bisbes catalans als presos polítics; així ho ha manifestat Luis Argüello, secretari general de la Conferència i bisbe auxiliar de Valladolid, que no ha tingut cap mena d’inconvenient en afirmar que aquests presos estan acusats de “delictes greus contra l’Estatut d’Autonomia i la Constitució”.

Faria bé la Conferència Episcopal en centrar-se en l’Evangeli i no posicionar-se en qüestions d’índole política només quan convé als seus “interessos terrenals” (que són molts i variats). Precisament és en aquest sentit que, en les actuals circumstàncies, tot apunta a la voluntat de recuperar el nacionalcatolicisme. És una aspiració cada vegada més evident per part de sectors que no dubtarien en restaurar la Inquisició i així poder perseguir, amb tota impunitat, “desviacions herètiques” relacionades amb els drets i les llibertats.

Però tornem als presos polítics. Em permeto suggerir a la Conferència Episcopal, que reflexioni sobre una de les set benaurances: “Benaurats els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats”. És molt possible que, de produir-se aquest retorn a l’Evangeli, amb fermesa i valentia, es denuncii la situació a la qual estan abocats els que pateixen presó injustament, cosa que si hauria de preocupar a la Conferència Episcopal espanyola.

17/12/2018