No és la primera vegada, ni serà l’última, que utilitzo el text de La Passió d’Olesa de Montserrat per referir-me als esdeveniments del nostre país.

Clàudia: Has matat el galileu!

Pilat: Jo no he dit que fos culpable.

Clàudia: I l’has portat a la creu?

Pilat: Tinc en pau la consciència.

Clàudia: Condemnant un innocent?

Pilat: Si tu haguessis vist la ràbia amb que tots l’han acusat, tot i sabent sa innocència també hauries claudicat. I és que l’odi d’aquest poble m’hauria fet perdre a mi!

Clàudia: Si tu obraves amb justícia no podies sucumbir!

Pilat: Han dit que m’acusarien davant de l’Emperador i tu ja saps com ell castiga el que creu traïció!

Clàudia: Ets covard i ets egoista! Solament penses en tu, i la teva egolatria t’ha tornat cruel i dur! Què t’importen la tortura i el sofrir de l’altra gent si fins a tu no hi arriben? […] L’afecte que  jo et tenia s’ha extingit en mi, Pilat; i sols crec en aquest home a qui tu has crucificat! 

Per tal de situar històricament ambdós personatges, dir que Ponç Pilat fou governador de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra Era i Clàudia Pròcula, la seva esposa. 

Des de la més estricta ficció i amb llenguatge figurat, aquest fragment del diàleg entre Pilat i Clàudia, podria servir perfectament com exemple d’una conversa  imaginària entre un jutge i la seva muller. Imaginar, no costa res!

10/12/2018