Al segle XVIII, concretament l’any 1748 el filòsof francès Montesquieu publicava “L’esprit des Lois”, on defensava el concepte de separació de poders. Al segle XIX el matemàtic i filòsof alemany Georg Cantor fundava la Teoria de conjunts, una nova visió en el camp de la matemàtica. Si apliquem el concepte matemàtic d’intersecció de conjunts al principi de Montesquieu segons el qual la intersecció entre el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial ha de ser un conjunt buit, podem constatar que la realitat a l’Estat Espanyol no hi té res a veure. La situació actual casa més aviat amb el concepte matemàtic d’unió de conjunts. Posats a “inventar”, és molt possible que si convé, s’apliqui també el producte cartesià per tal de trobar combinacions favorables als objectius fixats. El pare de la Teoria de conjunts no va preveure les conseqüencies dels seus postulats i les repercusions en l’àmbit polític dos segles després. És evident que els interessos polítics partidistes i sectaris van en contra de qualsevol manifestació de racionalitat. Recomano dos llibres clarificadors als cervells grisos del “poti – poti” actual: “El libro de la Matemàtica Moderna” i ” Los padres descubren la Nueva Matemàtica” de Walter R. Fuchs.

25/10/2014