En matèria d’argumentació política, quan és impossible justificar quelcom, és inevitable sustentar-se en recursos que des d’una perspectiva retrògrada es consideren inamovibles. El respecte a les lleis s’utilitza de forma recurrent obviant però que res és etern i que l’evolució de la humanitat ha comportat canvis substancials en funció de les circumstàncies i dels moments històrics. Aferrar-se al compliment de la llei com argument unívoc no fa altra cosa que posar de manifest una mentalitat i un tarannà de nul·la intel·ligència emocional. Es tracta exclusivament d’un plantejament al servei d’nteressos sectaris, lluny del que una societat moderna demanda. La lectura deformada del 9 N per part dels dirigents del PP, la seva dialèctica habitual adobada d’arrogància i prepotència, el seu joc brut a l’ampara d’un concepte de legalitat més que discutible i la manca de voluntat per admetre una realitat palesa, posa de manifest unes actituds i uns comportaments fonamentats en un component genètic hereditari que ve de lluny … , només cal fer un repàs exhaustiu de la història. Cal fer esment també de C’s i de UPyD, un exemple constant dels que viuen de la democràcia malgrat ser perfectament conscients que mai arribaran a tenir responsabilitats de govern. Com a català, com a ciutadà i com a docent, estic fart de sentir bajanades que només pretenen mantenir situacions de privilegi i d’impunitat. Demagògia en estat pur amb la Constitució sota el braç.

” No he vingut per abolir les lleis de doctes profetes, sinó per arrodonir, per a fer-les més completes. Moisès escriví el preceptes que li va dictar el Senyor i per tant, en els conceptes no hi pot haver cap error. I jo us dic que punt per punt fidelment es compliran …” (La Passió d’Olesa de Montserrat)

 11/11/2014