Si hom fa un seguiment exhaustiu del procés pel “dret a decidir”, de tot el que l’envolta i de les reaccions que genera es pot adonar de la pobresa de l’argumentari del govern central, del partit que el sustenta i de les forces polítiques afins. El guió està escrit i no admet variacions, les paraules constitució, llei i legalitat entre d’altres, es van repetint com si es tractés d’un disc ratllat. El cert és que la cançoneta ja cansa, i més, interpretada pels mateixos de sempre per bé que pugui variar l’acompanyament. Cal fer esment també de l’obssessió malaltissa per amenaçar i amedrentar sistemàticament, la qual cosa evidencia un component històric – genètic – hereditari que podria entroncar perfectament amb els ” Tercios de Flandes”. Aquest tarannà és el reflex d’una mentalitat que no té res a veure amb la democràcia però molt amb l’autoritarisme i l’immobilisme més ranci. Aquí manem nosaltres i s’ha acabat! El diàleg condicionat no és diàleg. Pel què fa a les “prediccions apocalíptiques”, no deixen de ser una visió (por a la realitat) de la situació en què es trobaria Espanya en el cas que Catalunya esdevingués estat independent. Una altra qüestió que em sembla rellevant és que al segle XXI, un pais occidental que té la pretesió de ser un Estat de Dret dinamiti la separació de poders que constituexen els pilars fonamentals de les societats democràtiques. El legislatiu, l’executiu i el judicial han de ser INDEPENDENTS! No voldria acabar sense fer referència al rol del PPC, que amb la seva actuació no fa altra cosa que posar de manifest el seu servilisme als interessos partidistes que per a res tenen en consideració el sentiment i la voluntat d’una gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

2/10/2014