Francament, estic molt tip de sentir mentides. L’escalada demagògica creix en proporció directa a l’absència de credibilitat dels de sempre, perquè el seu argumentari es fonamenta en la mentida, la difamació, la desqualificació i l’insult. De respecte a l’adversari i constructivisme, ni parlar-ne! De fet, són analfabets en aquesta matèria. Si per cada mentida que diuen  augmentés la longitud del seu nas, molts dels que es dediquen a la política, serien un clon de Pinotxo.

És ofensiu i inadmissible el desvergonyiment de certs individus, que no nomenaré perquè la llista seria massa llarga, que apareixen en les hemeroteques dient el contrari del que actualment prediquen; són els que s’han venut la dignitat per un càrrec, en alguns casos, gairebé vitalici.

Puc entendre les discrepàncies ideològiques, però no la mentida sistemàtica per a fomentar la crispació i per a justificar tot allò que la realitat desmenteix. En aquesta activitat, C’s i PP encapçalen el ranking.

Pierre Corneille (1606-1684), deia: “S’ha de tenir bona memòria, després d’haver mentit” . Ben segur que aquesta frase del dramaturg francès casa a la perfecció amb aquesta fauna pseudopolítica a la qual faig referència, que d’haver viscut al segle XVII, probablement li haurien inspirat algun personatge per a les seves obres, El mentider, per exemple.

17/6/2018

Publicada al diari ARA el 18/6/2018 i a EL PERIÓDICO amb el títol ” La “síndrome de Pinocchio” al PP i C’s” el 19/6/2018