“L’ètica és saber la diferència entre el que tens dret a fer i el que és correcte fer” (Potter Stewart, 1915-1985)

L’afer “Lopetegui “ és un altre exponent dels comportaments ètics del país. Quin fàstic! Una vegada més, el president totpoderós del club de la capital, que es vanta del “señorío” de l’entitat, dóna mostra de la seva particular manera de fer al marge de qualsevol principi, llevat dels seus si és que en té. D’altra banda, què dir del fins ara seleccionador nacional…, tota una demostració de la seva categoria personal. Tot indica que a dia d’avui, la dignitat no és un valor que es cotitzi, ans al contrari, es volatilitza a la més mínima ocasió en funció d’interessos obscurs. Tal com començo dient, l’ètica del país està en situació de fallida, en tots els àmbits hi ha exemples per donar i per vendre, i dissortadament, no es veu una sortida a curt termini.

Tanmateix, ja em puc imaginar els titulars i comentaris dels mitjans de comunicació de sempre si el protagonista d’aquest assumpte hagués sigut el Barça o qualsevol altra entitat catalana. Tal com estan les coses, és molt possible que s’hagués convertit en una qüestió d’estat per tal de presentar, una vegada més, Catalunya com a font de desestabilització en conxorxa permanent.

En qualsevol cas, a partir d’ara i més que mai, es veurà com tot es polaritza al voltant de la “Roja”, de les decisions que s’han pres i de les conseqüències que se’n puguin derivar. Espanya és així i no canviarà, la ciutadania hauria de reflexionar al respecte perquè el futbol no és un problema vital, o no ho hauria de ser.

13/6/2018

Publicada al diari ARA amb el títol “L’ètica del país” el 15/6/2018, a EL PUNT AVUI i a EL PERIÓDICO amb el títol “Afer Lopetegu”: tot menys “señorío” el 18/6/2018