D’antuvi demano discultes a en Toni Soler, no és la meva intenció plagiar, però trobo el títol molt adient per expressar el meu sentiment. Gràcies al tot l’equip per permetre’m la llicència.

“Un per a tots i tots per a un” simbolitza el compromís acceptat i materialitzat envers un objectiu comú (recalco la paraula comú). Alexandre Dumas (1802-1870), a la seva novel·la Els tres mosqueters, va encunyar aquesta expressió, expressió completament vigent i que caldria recuperar amb caràcter d’urgència; però a la Catalunya d’avui, com en altres ocasions, sembla que això és impossible. Lamentable!

Les maneres exhibides, una vegada més, per C’s al llarg del debat d’investidura haurien de fer sospesar als votants, les conseqüències d’un hipotètic govern format per aquests personatges. L’estil xulesc i prepotent, i el discurs impregnat de demagògia, juntament amb la mala educació endèmica de la bancada, s’han convertit en marca amb denominació d’origen. Concretament, Inés Arrimadas em va recordar a Doña Rogelia en mans del ventríloc Albert Rivera, que en una demostració més del seu conegut tarannà, es permet fer mofa i befa dels “perseguits”; d’això se’n diu tenir qualitat humana. Categoria de líder!

Pel que fa a Miquel Iceta, el de sempre, no paga la pena dir res més. En qualsevol cas, resistint i subsistint,  arribarà a la jubilació (a una bona jubilació) i, possiblement, el veurem com a tertulià donant lliçons com ha fet sempre. Ah, se m’oblidava: es veu a venir que a Xavier Garcia Albiol se li agrairàn els serveis prestats “col·locant-lo” com a “pongo” en algun lloc més aviat discret.

Com a colofó, l’ordre d’empresonament dictada pel jutge Llarena i l’alegria desfermada de VOX.

Això sí, en plena Quaresma, ben segur que més d’un, després d’assistir als oficis es vestirà de “nazareno” per desfilar en alguna de les moltes processons. Potser per tranquil·litzar la consciència. Bona Setmana Santa!

24/3/2018

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Catalunya: Un per a tots i tots per a un” el 26/3/2018