Avui 27 de març és el Dia Mundial del Teatre i, per aquest motiu, em ve de gust parlar de teatre des d’una òptica molt personal. M’explicaré: estic plenament convençut que el teatre és una eina educativa de vital importància, de la mateixa  manera que considero que molts  dels problemes del món en general, i del nostre país en particular, tenen el seu origen en dèficits educatius i culturals.

El teatre, des d’una perspectiva pedagògica, no només incideix  en el camp de l’prenentatge sinó que, a més,  contribueix a descobrir i desenvolupar actituds. Heus aquí un llistat prou significatiu: superació de les “vergonyes” i/o la timidesa, “posar-se a prova”, compromís, responsabilitat, solidaritat, disciplina, puntualitat, concentració, autocontrol, respecte, tolerància, autoestima, amistat, capacitat d’esforç i sacrifici, coneixement de “jo” i acceptació de les pròpies limitacions, descobriment de tendències artístiques i professionalitat.

Dissortadament, els esdeveniments que estem vivint, constaten la manca de moltes d’aquestes actituds, actituds que conformen uns tipus de comportaments que únicament  generen conflictivitat i que no aporten res positiu a la societat. L’actuació (mai millor dit) de la clase política s’hauria d’inspirar en allò que Bertold Brecht anomenava com “dialèctica del teatre” (teatre de funció social i to polític) i de la qual, Feliu Formosa deia: “Cal repetir-ho: el teatre és una arma cultural de primer ordre per a les masses. Arma vol dir mitjà, instrument; el teatre no és doncs, un fi […] El teatre ha de transformar-se per a ésser capaç de transformar”.

Al meu entendre, no es tracta de celebrar una vegada l’any el Dia Mundial del Teatre, la qüestió és incorporar el teatre a la quotidianitat com eina educativa perquè, mitjançant els valors que li són propis, propiciï els canvis que facin possible una societat més lliure, més responsable i més justa.

27/3/2018

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “El teatre, instrument per a una societat més lliure i justa” el 6/7/2018