Davant d’un fet puntual, l’objectivitat i la subjectivitat és natural que entrin en conflicte. Ser objectiu és extremadament difícil, per no dir impossible; pel que fa a la subjectivitat just el contrari, perquè el fet de ser subjectiu no comporta precisament ser fidel a la realitat. Hom pot dir el que li sembla, quan li sembla i perquè li sembla; tot està en funció de a qui es deu i per què.

“Qui té el cul llogat, no seu quan vol” (“Quien tiene el culo alquilado, no se sienta cuando quiere”) és un refrany  que retrata a la perfecció moltes actituds i comportaments en aquest sentit. En podriem trobar molts exemples, però n’hi ha dos de molt significatius: 1 “Son los catalanes aborto monstruoso de la política”. Aquesta sentècia es deu a Francisco Gómez de Quevedo Villegas y Santibáñez Cevallos (1580-1645), més conegut com Francisco de Quevedo, escriptor del Siglo de Oro. Un detall important: Quevedo va “vendre el seu cul” al Conde Duque de Olivares (escrivia per encàrrec seu). Olivares va ser “valido” (home de confiança del rei, que exercia poders polítics) de Felipe IV, de la dinastia dels Habsburg. 2 “Prontos en cólera, rijosos y negativos”. L’autor d’aquesta descripció fou José Patiño y Rosales (1666-1736), nascut a Itàlia, Secretario de Estado de España durant el regnat de Felipe V, de la  dinastia dels Borbons. També se’l coneix per ser un dels inspiradors del Decret de Nova Planta.

Destacar que Quevedo i Patiño són exponents de l’anticatalanisme més ranci i nociu. Paga la pena saber que, pel que fa a Catalunya, això de “llogar el cul” ve de lluny i continua. Dissortadament, el cert és que en els temps que vivim, d’individus que “tenen el cul llogat” i per tant “no seuen quan volen” n’hi ha un fotimer. Són els Quevedo’s i els Patiño’s del  segle XXI.

22/3/2018

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Tenir el cul llogat a Catalunya” el 3/4/2018