El número 4 i García Albiol

Malgrat la desfeta del PPC en les darreres eleccions al Parlament, eleccions convocades per Rajoy amb l’únic objectiu de derrotar l’independentisme i que a la pràctica es van traduir en quatre diputats, el senyor García Albiol no calla. No s’ha adonat encara que a Catalunya no representa res?

L’any 2001 es va publicar un llibre humoristic – res a veure amb la pel·lícula 2001: odisea en el espacio – sobre el món dels nombres titulat Números pares, impares e idiotas. Sobre el número 4, entre altres coses,  es podia llegir: “ Había un 4 que quería ser 5 porque creía que era mejor ser la mitad de 10 que la mitad de 8. En cada mano había 5 dedos, se decía. Y también en cada pie. Ser la mitad de 8 le parecía una porquería. Además, el 5, con sus curvas y contracurvas, podía hacerse pasar por un cisne. Quería ser un cisne”.

Sobre aquest particular, curiosament hi ha una creença segons la qual el cigne canta d’una manera, especialmente bonica, que ha esdevingut una expressió – el cant del cigne – per indicar la seva propera fi.

Obviament en el cas que ens ocupa es tractaria del final del senyor García Albiol com a polític. Serà per això que no calla? En qualsevol cas de cant bonic res de res, més aviat el contrari.

6/3/2018

Publicada a EL PERIÓDICO el 9/3/2018