Instrumentalitzar l’escola catalana amb finalitats polítiques no és pas nou, la dreta ho sol fer de forma recurrent; enguany, fent ús de la llengua per tal de crear un problema inexistent, però també mitjançant una eina amb potencial pervers i manipulador com és l’adoctrinament i les seves conseqüències.

Tornar a argumentar la bondat de la immersió lingüística és perdre el temps, per tant, no paga la pena; la realitat és la que és i punt. Una altra cosa és fer incidència en l’adoctrinament en el marc de la docència i de l’educació en general.

Ja fa temps que tenia ganes d’escriure sobre aquesta nova variable que, segons els cervells grisos de torn, és pràctica habitual i calculada en els cercles educatius catalans: escoles, colònies, casals, activitats … Per fer-ho, i com exemple, res millor que recuperar alguns textos d’un manual de l’any 1968 editat per Doncel, titulat Manual del acampado i distribuït per la Delegación Nacional de Juventudes.

Heus aquí alguns dels continguts: 1 El campamento debe constituir un útil instrumento para lograr una sólida formación del carácter y un profundo conocimiento de nuestros deberes para con Dios y con la patria. 2  Ahí, en lo más alto del campamento, tres banderas piden de ti que seas un buen español. No defraudes a nadie. 3 Frente a la Cruz de los Caídos, honra a tus mayores – que murieron para ofrecerte una patria limpia y justa –  con la solemne promesa de tu servicio y responsabilidad.

No es pot negar que a banda de transmetre valors (és de suposar) com la convivència, la solidaritat, la cooperació… (només faltaria) , los campamentos eren un escenari d’allò més propici per fer pedagogia dels postulats del  Régimen. Algú amb dos dits de cervell es pot imaginar aquests missatges en el marc d’unes colònies d’estiu en un país democràtic del segle XXI?

8/3/2018

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Per adoctrinament, el de la dreta” el 12/3/2018