La Passió d’Olesa de Montserrat: un text per a la Catalunya d’avui

Quan se’m pregunta quelcom sobre La Passió d’Olesa de Montserrat sempre em manifesto en el mateix sentit: el text i la música en són els pilars fonamentals.

Centrem-nos en el text. Si les muses existeixen, no tinc cap mena de dubte que van ser les responsables d’inspirar a en Joan Povill Adserà per tal de fer aflorar  tot el seu potencial creatiu. Els versos de La Passió no solament són fidels a la història sinó que, en ser recitats, traspuen melodia.

A banda d’aquestes qüestions, pels que coneixen La Passió, he de dir que algunes frases i determinats fragments són  perfectament aplicables a situacions de la vida quotidiana en qualsevol dels seus àmbits; en especial el polític. Per la seva vigència i per la seva claredat descriptiva, fins i tot es pot arribar a identificar personatges de la – mal anomenada – classe política.

Heus aquí un llistat per escenes:

El Precursor i l’Anyell (2)

  • Fariseus i saduceus que viviu en l’opulència […] Infautats i pomposos i amb la supèrbia d’un rei, us dieu escrupolosos observadors de la Llei; però la desfigureu amb manaments ominosos i el poble jueu tracteu amb orgull de poderosos.
  • Després, però, de la nit,  ha de brillar l’alba clara.

Les noces de Canà (14)

  •  No m’agrada la gatzara i hem feu entrar en un convit. És que no sabeu encara que som un poble oprimit? Plorar sempre, nit i dia, aquest és el nostre fat. No podem tenir alegria si no tenim llibertat!
  • Són admiradors dels altres i tot això ja els va bé. Repasseu la seva història: sempre amics dels opressors. Segueixen la trajectòria que sempre fan els traïdors.
  • Prevaricadors innobles, aduladors per costum, heu imitat d’altres pobles la malura que els consum.
  • Per això vosaltres feu una Llei al vostre gust. Trobeu que la Llei escrita que va deixar-nos Moisès té la porta molt petita i no us serveix per a res.
  • Sols diem que és incompleta i per això l’ampliem.
  • I escriviu una altra lletra amb l’intent… que no sabem!
  • No l’hem de saber?… L’essència de la Llei no els ha permès cometre cap fraudulència, i han afegit a Moisès una sèrie de conceptes i de pensaments aguts que cobreixen, amb preceptes, tots els seus negocis bruts.
  • Ja saps que aquestes paraules són paraules de perjur?
  • Enraona més amb pausa i no cridis gaire fort, perquè això pot ésser causa…
  • Tu mateix treu-ne l’exemple: la Llei és més important que tot l’or del nostre Temple! 
  • I la Llei és amb nosaltres!
  • Com teniu l’atreviment de dir que és amb tots vosaltres si la infringiu constantment?
  • Jo tindré fe i obediència a la llei que ens han llegat, més no reconec solvència a la que us heu inventat.
  • Sempre el mateix: la discòrdia. Fariseus i saduceus! Com pot haver-hi concòrdia entre els llops i les guineus? Fa molts anys, la nostra terra era un verger beneït; però encengueren la guerra les discòrdies de partit […] I vingué la gran desfeta: la discòrdia entre germans portà una carrera feta de legionaris romans. No tingueren resistència i els inposaren la pau. I la nostra independència s´ha tornat la d’un esclau. D’aital dissort els culpables foren els nostres passats, que amb llurs odis incurables van perdre les llibertats. I enmig del nostre esclavatge i la nostra submissió, va seguint l’odi salvatge […] i la discussió! Penseu que s’atansen dies de prova, d’expiació […] I quan arribi aquesta hora de llum i de llibertat, cal trobar-nos tots alhora ben units i al seu costat! L’odi lluny, la vista enlaire, el pas decidit i greu, el pit ben obert a l’aire i el cor ben obert a Déu! 

Jesús refusat a Natzaret (1)

  • No teniu fe en mi completa ni sou un poble submís. Sapigueu que cap profeta és volgut al seu país.

Elecció dels dotze apòstols (1)

  •  Jo us envio com ovelles enmig de llops afamats, amb els ulls i les orelles sempre atents i preparats. Perquè haureu de comparèixer davant de reis i pretors, i a tots us faran conèxier martiris, insults, dolors.

Conversió de la Magdalena (1)

  • Però van passant els dies i la teva fi vindrà, i tota tu una desferra, sense un amor pur i dolç, retornaràs a la terra feta cendra i feta pols. Tots aquells que en volten ara, tots desapareixeran quan veuran la teva car que es va marcint i arrugant

El sermó de la muntanya (2)

  • Si el veieu tal com és ara és que cal que sigui així. No compreneu que prepara el poble que ha de regir? […] I amb l’enemic que ens governa foragitat del país, gaudirem de pau eterna i això serà un Paradís.
  • No he vingut per abolir les lleis de doctes profetes sinó per arrodonir, per a fer-les més completes.

Jesús i la dona cananea (1)

  • Discuteix les teories d’escribes i fariseus, i els emplena d’ironies, de ridículs i menyspreus… Sí, ja ho sé; no discuteixo. Ja sé que té la raó. però és que jo prefereixo seguir una ruta millor. Amansir-los, respectar-los, cercar la seva amistat […] Si ells rebien aquest tracte, tots caurien als seus peus, i tindria lloc el pacte de Jasús i els fariseus.

El cec de naixement (4)

  • Tu qui ets per fer una esmena al que va manar Moisès?
  • El seu parlar intolerable molt prompte l’acabarem.
  • Aquest home és el diable!
  • D’això doncs l’acusarem!

Jesús i els nens (2)

  • No neguis més, descarat! Confessa la teva falta; si no, et parteixo la galta!
  • Sempre n’hi ha que troben noses i veuen carrers estrets!

Jesús davant de Betània (4)

  • Si saps bé que et persegueixen, oh, Senyor, per què hi anem?
  • Els fariseus cerquen l’hora d’agar-te a traïció.
  • No temeu pel meu prestigi que el meu triomf serà cert.
  • No ho creguis. Són parleries per enganyar els ignorants.

Jesús plora davant de Jerusalem (5)

  • La gent l’aclama i l’espera! Veieu com no en traiem res?
  • També anirà al seu darrera si algun dia el portem pres.
  • Tu ho has dit, però aquest dia no sabem si arribarà.
  • No tinguis temor. Confia, que Caifàs ja el trobarà.
  • No ho confiem tot als altres. Tots plegats contra aquest rei! Què fóra de tots nosaltres si triomfés la seva llei? Fem com sempre, doncs, temptar-lo, entrabancar-li el camí, fins que puguem acusar-lo i lliurar-lo al Sanedrí.

Entrada triomfal a Jerusalem (6)

  • Mestre, ja són a les portes i no paren de cridar!
  • Ells criden i tu ho comportes. Per què no els manes callar?
  • S’esvaloten i es barallen. Si callen es calmaran.
  • Us he de dir que si ells callen fins les pedres cridaran.
  • Es que diuen flastomies.
  • Vosaltres què podeu creure? Què voleu que us pugui dir si no teniu ulls per veure ni orelles per sentir?

Controvèrsia amb els fariseus i saduceus (15)

  • I amb quin dret i autoritat fas totes aquestes coses? […] Qui t’ha donat el poder per obrar tal com ho fas?
  • Això no es pot contestar; si no, ens comprometerem.
  • Convé, doncs, dissimular…
  • Així, tampoc no sabreu amb quin dret i autoritat puc fer tot el que veieu.
  • Altra volta s’ha salvat!
  • En què m´has trobat en fals?
  • Aquest home ens aclapara!
  • Ens fa quedar malament!
  • No hi ha qui li planti cara?
  • Mestre, sabem que tu dius les coses amb claredat, i tes paraules són vius prodigis de veritat… Com que a tots ens preocupa un dubte pregon, Senyor, ara que tothom s’agrupa per a sentir-te millor, Voldríem que l’escoltessis atentament amb el fi de que tu, Mestre, ens diguessis el camí que hem de seguir.
  • Per bé que tingui sang freda, d’això no en surt com abans. Si diu que paguem, direm que és un amic dels romas i així el desacreditem. Si diu que no, és més airós: l’agafem tots al plegat, l’acusem de sediciós i l’entreguem a Pilat.
  • No perdem doncs el coratge que ara s’atansa el millor.
  • No podem! Ja ho heu sentit!
  • Tot el que fem es desploma!
  • Hipòcrites fariseus! Ai de vosaltres el dia que us vindran a parar els peus! Allà serà l’agonia! Guies cecs, sense esperit, guineus amb posat d’anyell, que si coleu un mosquit us empasseu un camell. Ai de vosaltres malvats que sou com les sepultures; pel defora emblanquinats i per dintre podridures! Ai de vosaltres que aneu fent net per fora del plat, però per dintre hi deixeu la immundícia i el pecat! Si sembreu l’odi i el fàstic per allà on aneu passant, com escapareu del càstig de Déu que us està mirant? Serpents, raça d’escurçons, si sou sols bons en extern, com escapareu del fons implacable de l’infern? Si no deixeu la malícia i no sembreu, al plegat, la lleialtat, la justícia, l’amor i la caritat […] Jo us dic, que tal com obràreu, amb vosaltres es farà! Perquè sou gent corrompuda …

Judes i els fariseus (7)

  • Per això els del Sanedrí, que coneixem l’amenaça, anem  seguint la seva passa pel que pugui esdevenir. Si ell no deixa aquesta idea li vindran dies de dol…
  • Aquí el seu poder s’ha de tòrcer davant la raó i la força del poder del Sanedrí!
  • Perquè estaba rodejat d’ignorants que l’aclamaven. I per evitar un tumult hem preferit esperar…
  • Fóra de gran patriota lliurar-lo …
  • Fóra aquest l’únic remei…
  • I el Sanedrí té riquesa i paga amb esplendidesa quan li presten un servei!
  • Sembla que hem trobat el gos que no és fidel ni agraït. A la mirada ho té escrit: lladre, fals i ambiciós! Pensa i estigues alerta! Per si t´hi vols acollir, recorda que el Sanedrí sempre té la porta oberta!

Judes ven el seu mestre (6)

  • De les coses més estranyes amb traça s’ha escorregut. No han valgut paranys ni manyes. Aquest home ens ha vençut.
  • No ha vençut. Ell interpreta la Llei com li sembla bé; però sabem que és perfeta perquè Moisès la va fer.
  • En tot això estic conforme, més cal fer la prensió.
  • Jo us vinc a donar la forma, potser la solució.
  • Però jo desitjaria que actués molt diferent. Pel bé de tots ho voldria; mes Ell com sempre va fent.
  • La nostra Llei no és ingrata amb els que són … com ets tu.

Borrascosa sessió del Sanedrí (15)

  • Us he cridat a deshora perquè el cas és molt urgent; no podem perdre un moment…
  • Com que el poble és infantil i no sap que li convé, tots nosaltres hem de ser qui l’allunyi d’aquest vil.
  • És un malvat insolent!
  • El seu procedir és innoble!
  • Perverteix el nostre poble!
  • I el poble és ben innocent? No serà que s’ha cansat de seguir la nostra via i ha trobat un altre guia que té més autoritat?
  • Quina autoritat tindrà si el nostre poder menysprea?
  • Reconec i és indubtable que té un poder superior; però això encara és pitjor perquè és per art del diable!
  • Més seguint aquest exemple i fent-nos així la guerra, vols dir com ens sostindrem? El nostre poder suprem caurà destruït per terra.
  • Si és un home qualsevol que s’ha erigit impostor, caurà, no tinguis temor; fracassarà per si sol!
  • Valent-se de sortilegis us ha fet prevaricar i esteu a punt de tombar pel camí dels sacrilegis!
  • Per ventura nostra Llei jutja algú sense escoltar-lo?
  • No m’agrada pas això que en parlis amb tanta idea. Mira si de Galilea mai n’ha sortit res de bo!
  • Jo no vull intervenir en tot això que trameu. Sense mi ja us ho fareu!
  • Un altre exemple evident del que pot aquest Messíes; amb les sevesteories perverteix la nostra gent!

Judes davant les turbes (3)

  • Jo dic que aquesta aventura no pot acabar gens bé.
  • Per què disposen de nosaltres com a bens? Mai, però com el cas d’ara no tingué perill igual. I no sé, vull veure encara com acabarà el final!
  • Com vols que acabi? Amb la pena que li dictarà el Sanedrí.

Jesús és pres a Getsemaní (2)

  • Tots els qui prendran espasa, per l’espasa moriran.
  • Heu sortit de vostres cases per sorprendrem d’amagat, armats amb bastons i espases com si jo fos un malvat […] No passeu la més fretura i apodereu-vos de mi.

Jesús davant d’Anàs (3)

  • Tenia molt d’interès per veure’t de prop Jesús. De mi no has de témer res; per tant, no estiguis  confús. Diu que tens una doctrina que ha mogut  gran enrenou, que és tan pura i tan divina que tot el poble commou […] Jo no ho crec. Qui és  que s’exposa a fer un delicte tan greu? […]   A veure, doncs: no voldries fer-me una  exposició de les teves teories per comprendre-les millor?
  • Si tan públic he parlat, perquè em preguntes a mi? Pregunta als que han escoltat, ells saben el que vaig dir.
  • Desvies la qüestió molt astut. Ja saps què fas!… Jo penso que és molt millor que l’interrogui Caifàs.

Procés religiós de Jesús (8)

  • Ja sabeu tots el delicte que l’acusat ha comès; i ara el nostre veredicte ha de caure amb tot el pes! Més perquè  no sigui erroni el nostre judici, cal que vingui algun testimoni i que declari ben alt. Cal que tots tinguem prudència i fem les coses molt bé; després vindrà la sentencia i el càstig, si així convé!
  • I bé. Què respons, a veure, a això que aquests han dit? No dius res?… Així hem de creure que aquests homes no han mentit… Deixa d’estar pensatiu i deixa aquest posat trist…
  • Blasfem!… Condemnació! Tots vosaltres acabeu d’oir la confessió per la seva pròpia veu! Per què cap més testimoni si ell mateix s’ha fet la sort? Té l’esperit del dimoni! Què us en sembla?
  • Recorda que cal que el vegi el pretor de la ciutat. Tanqueu-lo fins que claregi. Després, portem-lo a Pilat.
  • La causa ja està conclusa i la sentencia també. Ja no veurem gent il·lusa que el segueixi pel carrer.
  • Han anat tan bé les coses i tant s’han precipitat que la causa començada arriba ja al bell final.
  • Un final que ja desitjo veure conclòs i oblidat.
  • En fi, que no ens interessen els dubtes i escarafalls que ara et dicta la consciència. Judes, ja t’arreglaràs!

La nit del dijous (3)

  • I aquelles grapes impies l’han lligat com a un malvat, i entre crits i flastomies se l’han endut a ciutat,
  • I l’han tancat de seguida a l’ombra d’una presó, després de bufetejar-lo fins a deixar-lo sagnós, descopir-lo i maltractar-lo com si fos un ca rabiós! I allà ha quedat amb la febre del martiri i de l’afront, sol, ben sol, amb la tenebra de la ingratitud del món!
  • Tenir confiança i esperar fins a la fi. Han davallat de molt alt els designis de tempesta: cal que damunt de sa testa s’hi desfermi un temporal!

Procés civil davant de Pilat (16)

  • Nosaltres l’hem acusat de sacríleg i blasfem, però davant de Pilat recordeu que no podem. Ell trobaria molt fort, i qui sap si sospitós, dictar una pena de mort per un motiu religiós. Cal que l’acusem abans d’erigir-se rei innoble, de rebel contra els romans i amotinador del poble.
  • Quina acusació porteu contra aquest home?
  • Si no fos un malfactor no te l’ahuríem lliurat, pots estar-ne ben segur!
  • Nosaltres pensem com tu, amb justícia i equitat!
  • Tot això vol dir ben clar que heu acordat la sentència, doncs calmeu vostra impaciència, jo no em vull precipitar. Per portar un home a la creu calen proves convincents!
  • És un subjecte poc noble que no té respecte a res!
  • A aquest home l’hem sorprès pervertint el nostre poble!
  • Ha estat aquest malfactor qui ens ha dit que no paguem el tribut que tots devem al Cèsar emperador!
  • Tres delictes, Ponç Pilat,  tots de pena capital: sedició, atemptat contra el tresor de l’estat i suplantació reial!
  • Tot el que dius és molt bell, per bé que molt intrincat… Però… Què és la veritat?
  • Jo no trobo causa en ell! Imposeu-li, si voleu, sancions, càstigs morals, els quaranta assots legals, però no el que preteneu!
  • No t’hauriem molestat per un càstig tan lleuger!
  • Tot això ho podíem fer llegitimament, Pilat!
  • Aquest home es pren a broma, la Llei i l’autoritat.
  • Els seus delictes són grans!
  • Ataca la nostra Llei!

Jesús davant d’Herodes (3)

  • Paraules no li han mancat cada cop que ha blasfemat de la nostra Llei sagrada!
  • Ha malparlat de la Llei a tota hora i en tot lloc; i per si encara fos poc, s’anomena ell mateix rei!
  • Retorneu-lo a Ponç Pilat! Mes com tota burla és poca, que hi vagi com li pertoca a la seva majestat! Les grans personalitats han de tractar-se com cal… Poseu-li el mantell reial de les grans solemnitats! Les riqueses ha de dur-les aquell a qui escaiguin més. Passegeu-lo pels carrers convertit en rei de burles!

D’Herodes a Pilat (14)

  • Com puc torçar la justícia condemnant un innocent, si és per odi i per malícia que l’acusa tanta gent?
  • Perquè vegis el menyspreu que li mereix aquest home, li ha fet posar aquest mantell perquè el poble hi faci broma i tothom es rigui d’ell!
  • Veieu que l’heu acusat d’una manera resolta com un home que ha excitat tot el poble a la revolta; i sense esperar disculpa l’he interrogat, com sabeu, i en ell no he trobat cap culpa d’aquelles que l’acuseu […] Per tant, el castigaré per donar-vos compliment, i després el deixaré que marxi ben lliurement.
  • És un vil!
  • És un blasfem!
  • La seva vida és ingrata!
  • Aquest home és un malvat, un ésser blasfem i abjecte!
  • Destrueix la nostra llei amb les seves teories!
  • Acabem aquest conflicte […] J Jo tinc el convenciment que aquest home és innocent de tot el que l’acuseu […] Que suri la lleialtat damunt dels baixos instints, perquè jo, savis rabins, el deixaré en llibertat!
  • Per un malvat impostor que actua sempre amb fal·làcia, no vulguis caure en desgràcia de Tiberi emperador!
  • No pot viure entre homes bons un reu blasfem i malvist!
  • Quin mal ha fet aquest home?
  • Tu saps que aquest s’ha fet reu perquè és enemic de Roma!
  • Ataca la nostra Llei que és la llei del teu imperi!

La flagelació (4)

  • Ara veuràs, gran senyor, les fineses que tindrem.
  • No hi ha en tot Jerusalem qui et pugui tractar millor.
  • Bé, prou! L’honor merescut em sembla a mi que ja el té!
  • Seria de més presència fer-te seure en tron, és clar, mes sols et podem donar el banc de la paciència! 

Jesús condemnat a mort (3)

  • No puc condemnar aquest reu. Cap culpa no és provada.
  • Finalment ha claudicat! Qui ha vençut l’obstinació del nostre governador ha estat la legalitat!
  • Ja està clos aquest procés, i el que és escrit, és escrit. I no sé com teniu pit per demanar-me res més. Sabeu que m’heu obligat a escriure aquesta sentència que és contra la conciencia del jutge que us ha escoltat. Si ara, doncs, trobeu amarg el rètol que hi ha a la creu, hi ha un remei: no us el mireu, i tombats, passeu de llarg.

El carrer de l’amargura (3)

  • Entre la gent que el seguis i entre molts d’altres també, que la ignorància supina té un lloc a cada carrer.
  • En què penses, Nicodem?
  • En l’estultícia dels homes…

La crucifixió (3)

  • Aquest és un fals profeta que sols vivia enganyant!
  • “Està vençut i ho proclama!
  • Sí, vençut i destrossat! […] No té ni un racó de terra, cap cosa no li pertany, i els  amics que abans tenia l’han venut i abandonat. La seva runa és completa! Està llest, anihilat!

Després de la mort de Jesús (4)

  • Si tu haguéssis vist la ràbia amb que totsl ’han acusat, tot i sabent sa innocència  també hauries claudicat. I és que l’odi d’aquest poble  m’hauria fet perdre a mi!
  • Ets covard i ets egoista! Solament penses en tu, i la teva egolatria t’ha tornat  cruel i dur! Què t’importen la tortura i el sofrir de l’altra gent si fins a tu no hi arriben? 
  • A mi no em poden convèncer les vostres pobres raons […] Un poder que us confonia perquè era ple de raó; que us feia perdre el prestigi davant de la nació […] I ara que heu comés el mal us domina ja la por de que esdevingui el prodigi!
  • I a tu no et domina, no?

En temps de Quaresma i amb la “penitència” que se’ns imposa, però confiant en el significat de la Pàsqua, una lectura acurada, i posterior reflexió, d’aquesta mostra passionària pot ajudar a fer més suportable i a prendre’s  amb un cert humor el “calvari” que estem patint i el que patirem…

En qualsevol cas: “Després, però, de la nit, ha de brillar l’alba clara” i malgrat tot, un dia o altre, tal vegada “Esdevingui el prodigi”.

Març de 2018 (revisat i ampliat l’Abril de 2019)