Joan Baptista: Fariseus i saduceus que viviu en l’opulència […] Infautats i pomposos i amb la supèrbia d’un rei, us dieu escrupolosos observadors de la Llei; però la desfigureu amb manaments ominosos i el poble jueu tracteu amb orgull de poderosos […] Després, però, de la nit,  ha de brillar l’alba clara

Aquest fragment de La Passió d’Olesa de Montserrat pot ser una bona referència per a reflexionar sobre la situació que enguany es viu a Catalunya. Malgrat el contingut bíblic, extrapolant el context, casa perfectament amb els esdeveniments presents i amb els que es preveuen en un futur no massa llunyà. Els esforços esmerçats per fer creure els efectes positius de l’aplicació de l’Article 155, no poden amagar la realitat; de fet, cadascú pot interpretar i extreure’n les seves pròpies conclusions, perquè no cal ser gaire espavilat per adonar-se d’allò que es vol evitar per tots els mitjans: que aflorin d’una vegada per totes, les trames de corrupció institucionalitzades. Les estratègies adoptades per un un partit decadent que governa en minoria, assetjat per un altre partit amb aspiracions de substituir-lo, el capital polític del qual és la demagògia, apunten en aquest sentit.

“Després, però, de la nit,  ha de brillar l’alba clara …” . En qualsevol cas, cal tenir esperança i confiar en el triomf de la raó.

14/2/2018

Publicada a EL PERIÓDICO amb el títol “Després de la nit, ha de brillar l’alba clara” el 19/2/2018