L’any 1973 Manuel de Pedrolo va escriure Aquesta nit tanquem, obra de teatre que, malgrat el pas del temps, té plena vigència. Sembla ser que mai es va representar en circuits professionals, pero si a nivell d’aficionats. L’any 2016 OlesaAteneu va propiciar-ne una posada en escena amb la participació de quatre entitats culturals olesanes.

No sé ben bé si aquesta nit o en qualsevol altre moment, però “tancar” és el que hauria de fer Europa, perquè Europa, a banda de mantenir unes institucions inoperants i un munt de funcionaris, tot plegat a preu d’or, a efectes pràctics no serveix per a res.

Dit això, em pregunto si paga la pena pertànyer a una organització burocratitzada l’acció de la qual, i les seves conseqüències, posa de manifest la seva obsolescència. Perquè, siguem realistes: 1 Quin va ser el seu paper en la tristament anomenada Guerra dels Balcans? 2 Què està fent davant del problema dels refugiats? 3  Pel que fa a Catalunya, pensa fer alguna cosa?

L’Europa del segle XXI, a més d’una crisi de valors vergonyant,  té un problema molt greu del qual se’n ressent tota la comunitat: està mancada d’un lideratge sòlid. No hi ha estadistes que estiguin a l’altura de les circumstàncies, amb la valentia, determinació i autoritat moral que es necessiten per marcar les directrius i emprendre les accions que el moment actual requereix. La persistència d’aquesta mancança i l’acomodament portaran irremisiblement el gran projecte europeu, que hauria de ser, a la seva autoliquidació.

“Europa es como un jefe que nunca se pone al teléfono” (José Luis Sampedro, 1917-2013)

11/2/2018

Publicada a EL PUNT AVUI el 16/2/2018