Arran de l’aplicació de l’Article 155 i per manca d’arguments reals, l’odi és el gran protagonista; moltes de les múltiples barrabassades que es cometen amparades, diuen que per la llei, es justifiquen amb la qualificació de delicte d’odi. Delicte d’odi? Des de quan l’odi és un delicte? Perquè si no vaig errat, l’odi és un sentiment negatiu, només un sentiment. Des de quan es poden jutjar els sentiments? En base a quina llei? Ah! Segurament la llei de l’embut.

Sactsejats per la voragine de despropòsits, ara li ha arribat l’hora al català. L’objectiu no és altre que desmuntar un sistema educatiu basat en la immersió lingüística, la bonança del qual no es pot qüestionar pedagògicament i que, a més, els resultats acadèmics contrastats avalen.

Davant d’aquest monumental disbarat instigat pel PP (des de fa anys) i enguany per C’s amb una fixació malaltissa, voldria que alguna veu autoritzada em digués si “l’odi al català, també es considerarà delicte”, i si és així, quines accions legals s’emprendran per castigar aquesta nova prova de l’odi que infecta Catalunya. Malgrat aquestes demandes, estic segur que en aquest cas es farà una excepció atenent a interessos d’ordre superior i no es procedirà a cap mena de desinfecció. Per cert, tinc curiositat per veure com es posiciona el PSOE, perquè fins ara “muts i a la gàbia”.

Senyors i senyores del PP i de C’s: l’immersió lingüística i la normalització mai han estat un problema, ans al contrari, han afavorit la cohesió social d’un pais que es caracteritza per la seva capacitat d’acollida i pel respecte envers totes les llengües; perquè la llengua, qualsevol llengua, és cultura; i perquè la cultura, qualsevol cultura, és un factor determinant del grau de civilització del pais.

“España es una deformación grotesca de la civilización europea” (Ramón María del Valle-Inclán, 1866-1936)

17/2/2018

Publicada al diari ARA el 20/2/2018 i a EL PERIÓDICO amb el títol “La llengua és cultura i civilització” el 22/2/2018