L’odi és la máxima expressió d’aversió que una persona pot experimentar. L’odi és corrosiu. L’odi condiciona la racionalitat. L’odi va en contra de la convivència i genera situacions de conseqüències nefastes. L’odi genera més odi.

Mariano Rajoy ha dit que no s’ha d’odiar als catalans. És evident que no s’ha d’odiar, ni als catalans ni a ningú. Odiar és propi de les males persones (que n’hi ha); la història de la humanitat n’és plena d’exemples. S’ha preguntat  Mariano Rajoy qui ha generat l’odi envers Catalunya? Ens hem de creure que la seva crida és sincera? Tan crèduls ens considera?

No es pot negar que en campanya electoral es fa el que sigui per aconseguir vots i per evitar que l’adversari en sumi. Entre d’altres exhibicions, la incontinència verbal adquireix protagonisme des del mateix moment en que es convoquen  els comicis, tot és qüestió de veure qui la diu més grossa sense el més mínim sentit del ridícul i amb un cinisme fora de mida. La fatxenderia imperant arriba inclús a qüestionar les hemeroteques.

Possiblement, la seva crida al no odi, sigui una simple estratègia davant la por que l’independentisme guanyi. Perquè en el cas de produir-se una victòria significativa, respectarà el resultat o es desdirà dels seus bons desitjos?

“La haine, c’est la colère des faibles” (Alphonse Daudet, 1840-1897)

15/12/2017

Publicada a El Periódico el 20/12/2017