A l’Article 16 de la Constitució es diu: “1 Se garantiza la libertat ideológica, libertad religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley. 2 Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias. 3 Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”.

Aquest article és conseqüència del consens per tal de solucionar la qüestió religiosa a la política espanyola, tradicionalment confessional al llarg de la seva història.

En qualsevol cas, malgrat l’Article 16, és evident que determinats sectors del clero i de la societat no han renunciat als privilegis que els hi atorgava el nacionalcatolicisme. De fet, des d’un punt de vista fàctic, segueix vigent i, pel que sembla, gaudeix de la complaença de la dreta més nostàlgica i de la inhibició d’una esquerra acomodada que no s’ha atrevit mai a denunciar el Concordat.

Dit això, algú pot entendre que declaracions com les dels cardenals Cañizares i Rouco Varela no siguin considerades com incitació a l’odi i, potencialment, com a possibles provocadores de tumults?

Una reflexió final: En qualsevol època i en qualsevol país, barrejar política i religió, ha portat, porta i portarà conseqüències desastroses. En el cas que ens ocupa, es tracta de recuperar la Santa Inquisició?

10/12/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “No barregem política amb religió” el 12/12/2017