Estic tip de sentir bajanades. Si per alguna cosa s’ha distingit aquesta campanya electoral és per les bajanades que s’han dit. Tant pel que fa al contingut com per les formes,  tota una exhibició del nivell dels candidats, candidates i de la cort que els acompanya. Un espectacle indecent que supera amb escreix qualsevol edició anterior i que  atenta a la suposada intel·ligència de l’electorat.

En qualsevol cas, pel que es pot deduir de les enquestes (fiables?) existeix una part considerable de la ciutadania que combrega amb uns postulats que no es caracteritzen precisament pels seus plantejaments democràtics, ans al contrari, conformen un procés involutiu fàcilment imaginable.

Pel que fa a la posada en escena, les consignes han estat clares des del primer moment: com més grossa es diu, millor, més exaltació i més aplaudiments. En cada ocasió, l’espectacle ha començat fent propaganda d’allò que es promet (i no es compleix) però en cap cas s’explica la manera d’aconseguir-ho. Tot seguit es critica l’adversari sense contemplacions, amb desqualificacions a tort i a dret (com més millor) i, arribats al clímax col·lectiu, no es repara en vomitar qualificatius i expressions dignes de la més baixa estofa. Tot un desplegament estratègic amb un únic objectiu: derrotar estrepitosament el contrincant i guanyar a qualsevol preu. Visca la decència! Per cert, les meves felicitacions als dissenyadors de les campanyes electorals, també als equips d’assessors i, molt especialment,  a tots aquells i aquelles que es presten a assumir el paper de protagonistes (tot és curriculum). Tot plegat fa fàstic!

Si malgrat aquestes lamentables evidències resulta que una part de la societat es complau en donar suport a personatges vulgars que fan ostentació de la seva mediocritat, és que vivim en un país que ben bé es podría dir Garrulàndia.

19/12/2017