Malgrat fer referència per sistema a la Constitució, i com a únic argument, els unionistes evidencien unes contradiccions pròpies del teatre de l’absurd. En el marc teòric s’aferren a la Constitució com si es tractés de la Llei Mosaica, però, a la pràctica, amb complicitats institucionals paleses, fan les interpretacions que més els convenen en funció del moment i de les circumstàncies. Enguany l’objectiu és aplicar l’article 155 a discreció, motiu pel qual, les autonomies de la resta de l’Estat haurien de començar a preocupar-se.

Les estratègies emprades per portar a la pràctica aquest escandalós procés de recentralització, cada vegada menys encobert i més descarat, recorda les actituds i els comportaments de dues sectes bíbliques: els fariseus i els saduceus.

Els fariseus eren un grup de classe mitjana que creia en la reinterpretació constant de la Llei Mosaica com a codi viu. Els saduceus eren un grup aristocràtic de sacerdots, levites, rics propietaris, cortesans i comerciants; interpretaven literalment la Llei Mosaica i rebutjaven tot allò que no hi figurés.

Fet aquest aclariment, a l’hora de fer política (fer política?) com es pot qualificar l’actual govern central? De fariseu o de saduceu? És possible que el fragment que segueix ho clarifiqui:

Saduceu 1: Per això vosaltres feu una Llei al vostre gust. Trobeu que la Llei escrita que va deixar-nos Moisès té la porta molt petita i no us serveix per a res.

Fariseu 2: Sols diem que és incompleta i per això l’ampliem.

Saduceu 2: I escriviu una altra lletra amb l’intent … que no sabem!

Saduceu 1: No l’hem de saber? … L’essència de la Llei no els ha permès cometre cap fraudulència, i han afegit a Moisès una sèrie de conceptes i de pensaments aguts que cobreixen amb preceptes, tots els seus negocis bruts.

Fariseu 1: Enraona més amb pausa i no cridis gaire fort, perquè això pot ésser causa …

Saduceu 1: De què? De la meva mort?

Fariseu 1: Tu mateix treu-ne l’exemple: la Llei és més important que tot l’or del nostre Temple!

Fariseu 2: Res no hi ha al món de més gran!

Fariseu 3: I la Llei és amb nosaltres!

Saduceu 1: Com teniu l’atreviment de dir que és amb tots vosaltres si la infringiu constantment?

També és de suposar que després d’haver aplicat l’Article 155 l’objectiu immediat será intentar, per tots els mitjans, engarjolar al President Carles Puigdemont i exhibir el moment de la detenció com la culminació de les “bones pràctiques democràtiques”. El problema és trobar la manera de fer-ho …

Doncs bé, continuem amb un altre fragment:

Fariseu: De les coses més estranyes amb traça s’ha escorregut. No han valgut paranys ni manyes. Aques home ens ha vençut.

Caifàs: No ha vençut. Ell interpreta la Llei com li sembla bé; però sabem que és perfeta perquè Moisès la va fer.

Anàs: I no heu trobat cap manera d’agafar-lo amb quietud?

Abdaró: Impossible. Al seu darrera sempre hi té la multitud …

Anàs: I no pot desaparèixer sense que en tinguin esment? …

Caifàs: Doncs, què vols fer? M’exaspera el teu parlar indefinit!

Anàs: Si trobéssim la manera d’arreplegar-lo dormit […] Vull dir que ningú sabría si portem un presoner …

Caifàs: En tot això estic conforme, més cal fer la prensió.

Benjamí: Jo us vinc a donar la forma, potser la solució. Entra, Judes […] Hem parlat molt i em contava coses que m’han agradat.

Judes: És cert. Sempre desitjava cercar la vostra amistat […] Jo intentava l’aliança d’Ell amb vosaltres, però ja he perdut l’esperança de que arribi mai això […] Sé que teniu la falera d’agafar-lo i no podeu; si jo trobo la manera, digueu-me: què em donareu?

Oi que pot donar idea de quina és la situació i de les dificultats que comporta per no quedar en evidència una vegada més? Temps al temps …

Davant d’aquests fets, què podem fer?

Segons un altre fragment:

Maria: Tenir confiança i esperar fins a la fi. Han davallat de molt alt els designis de tempesta: cal que damunt de sa testa s’hi desfermi un temporal!

Els fragments dels textos referenciats són de La Passió d’Olesa de Montserrat.

Octubre de 2017