El denominador comú de les manifestacions que s’han produït a Catalunya per tal de reclamar el dret a l’autodeterminació és el caràcter festiu, cívic i pacífic que ha imperat en tot moment del qual n’ha donat testimoni, escrit i gràfic, la premsa internacional. Ni consignes contra ningú, ni incidents, ni “tumults”. Per descomptat, cap mena de manipulació d’imatges; totes elles autèntiques com a prova de la realitat del moment. No obstant, malgrat l’evidència, negatives, mentides i actuacions d’ofici.

Tanmateix no deixa de ser curiós que quan es produexen manifestacions unionistes, la dinàmica sigui completament diferent. Consignes contra persones i institucions, agressions i incidents. I com no podia ser d’altra manera, la ultradreta campant per lliure amb total impunitat. Ahir diumenge, dia 29 d’octubre, a Barcelona es va poder gaudir de “l’edificant espectacle” dels qui es consideren demòcrates i, per descomptat, la  premsa estrangera va informar dels esdeveniments com no podia ser d’altra manera. En aquest cas, també es negarà l’evidència i es mentirà? També es parlarà de manipulació? També s’actuarà d’ofici?

Per acabar: al PSC, no li cau la cara de vergonya per participar en aquest espectacle grotesc? Les imatges ho diuen tot. El cert és que quan s’ha perdut la dignitat, s’ha perdut tot.

30/10/2017

Publicada al diari ARA el 31/10/2017 i a El Periódico amb el títol “La violència de les manifestacions” l’1/11/2017