Segons el Diccionario de la Lengua Española, una de les definicions de decència és: “Dignidad en los actos y en las palabras, conforme al estado o calidad de las personas”. Com a conseqüència, la indecència comporta indignitat pel que fa a la qualitat de les persones.

No és la primera vegada, ni serà l’última, que un discurs polític es pot qualificar d’indecent, i per tant, d’indigna la persona que el pronuncia. Quan l’argumentació es basa en la mentida sistemàtica, en la manipulació, en la tergiversació i en qualsevol altre recurs l’objectiu del qual és negar la realitat, hom arriba a la conclusió que estem davant de personatges mancats d’escrúpols i en procés de degeneració, que no contemplen cap mena de límit en la seva dialèctica i que han assumit l’estratègia del tot s’hi val per aconseguir, a qualsevol preu,  tot allò que els pugui suposar rèdit polític.

És evident que aquest procedir s’inspira en Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi que, entre altres barbaritats, deia:

“Una mentida repetida adequadament mil vegades es converteix en una veritat”

“Més val una mentida que no pugui ser desmentida que una veritat inverosimil”

“Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus als quals va dirigida. Quant més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escasa;  a més, tenen gran facilitat per oblidar”

El dia 11 d’octubre, al Congreso de los Diputados, es va poder escoltar al portaveu del Gobierno, senyor (és un dir) Rafael Hernando, en la seva línia habitual i al senyor (també és un dir) Albert Rivera amb la seva oratòria neofalangista. Pel contingut i les formes, tota una exhibició del que no ha de ser un discurs en l’àmbit d’un sistema democràtic; les seves intervencions van constituir una Antologia de la indecència.

13/10/2017