Segons els organitzadors de la manifestació del passat diumenge dia 8 en defensa de la unitat d’Espanya, van sortir al carrer milers de catalans i catalanes. Estaria bé que clarifiquessin si entre aquests milers, que segons ells conformen l’anomenada “majoria silenciosa”,  hi contabilitzen els “visitants” que van arribar de fora de Catalunya amb l’objectiu de fer de figurants en la posada en escena del gran peplum unionista. També si els cossos de seguretat de l’Estat concentrats a Barcelona hi van participar en qualitat de civils.

Aquesta operació de “mobilitat interior” evoca èpoques pretèrites, de trista anyorança pels nostàlgics de la dictadura, quan es finançava el viatge i l’entrepà dels desplaçats  per a poder fer propaganda, mitjançant el NO-DO, de les multitudinàries concentracions franquistes de la Plaza de Oriente i de les manifestacions sindicals del Primero de Mayo.

Pel que fa als “visitants”, com no podia ser d’una altra manera, no hi van faltar elements de l’extrema dreta que, com de costum, van deixar la seva emprenta en forma d’insults i agressions, tal com és lamentablement habitual en les seves aparicions escèniques. És el que acostuma a passar quan s’està a l’ampara de la impunitat. Les salutacions i els himnes feixistes tampoc hi van faltar. Però cal ser tolerant amb la “llibertat d’expressió” (segons d’on vingui, és clar).

I què dir de l’encapçalament de la manifestació (feia goig, oi?) i dels parlaments que es van fer en l’apoteosi final. És evident que hi ha personatges que no tenen vergonya i que han perdut la dignitat. Ah, pel títol a peu de fotografia hi ha tres possibilitats: “Lo que nunca muere”, “Raza” o “Los últimos de Filipinas”.

10/10/2017