Com a ciutadà estic fart de sentir bajanades per part del president del govern central, dels seus ministres, dels anomenats “barons”, dels que li donen supor i especialment dels seus acòlits a Catalunya. S’ha arribat a un nivell de desvergonyment en els plantejaments que és ofensiu per la intel·ligència de les persones alhora que el grau d’impunitat  manifest és insultant. Com a professor en exercici des de fa una colla d’anys estic fart de reformes i contrarreformes que no pretenen altra cosa que adoctrinar segons la ideologia del moment. No és raonable que una llei d’educació depengui dels criteris del govern de torn, formar i educar és quelcom molt més serios i trascendent, comporta tenir uns objectius clars, recursos suficients i temps per desenvolupar tot allò que contempla una planificació basada en criteris pedagògics, no sectaris. No es por jugar amb el futur de les persones que en definitiva és el futur del pais. Com a català estic fart de què es negui que som una nació i de que la nostra llengua sigui menyspreada i perseguida. Les llengües, totes, són font de riquesa cultural i el fet de negar-ho només es pot atribuir a la ignorància o a la mala fe. Pel què fa a la qualificació d’insolidaris, la realitat demostra just el contrari (la Marató de TV3 n’és un bon exemple) i a banda de qüestions econòmiques, la història posa de manifest que Catalunya ha estat sempre un pais d’acollida.

17/5/2013

Publicada a La Vanguardia el 22/5/2013