Segons he pogut llegir, el PP, per boca del portaveu del seu grup paralamentari, senyor Rafael Hernando, ha lamentat que el Govern català vulgui “utilizar la fuerza para destruir España y para construir muros que alejen a los catalanes del resto de los españoles”. També ha fet referència a “la agresión continua y los desvarios del senyor Puigdemont” y a “la fortaleza del Estado de Derecho”.

Voldria que l’il·lustre portaveu m’expliqués de quina força destructiva parla, perquè, que jo sàpiga, Catalunya no disposa de potencial bèlic.Tampoc tinc notícies sobre un possible tractat armamentístic amb Corea del Nord. En qualsevol cas, al ser pacifistes de mena, les afirmacions del senyor Hernando es desqualifiquen per si soles. Pel que fa a la construcció de murs, recordar-li que Catalunya és un país d’acollida, aquí no s’ha expulsat mai a ningú, la història així ho demostra.

En relació al President de la Generalitat, és evident que la seva agressivitat és igual a zero i el sol fet de dir que desvarieja és insultar-lo. El seu “pecat” és defensar allò que demanda la majoria de la ciutadania arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Sobre la “fortaleza del Estado de Derecho”, m’hauria d’explicar el seu concepte de “Derecho”. És molt probable que el senyor Rafael Hernando i jo no tinguem la mateixa idea del seu significat.

També he llegit que l’inefable senyor Garcia Albiol s’ha manifestat – una vegada més -, en el sentit de: “el ejército no entrará por avenida Diagonal aunque Puigdemont lo desee”. Senyor, aquest argument, com els anteriors, ja ratlla la paranoia. Vostè ha vist moltes pel·lícules, perquè llegir còmics d’Hazañas Bélicas, més aviat no, oi? I és clar, com sempre, aprofita qualsevol ocasió per fer mèrits – encara que sigui a costa de fer el ridícul – , perquè el dia que se li acabi la “moma”, què farà?

I què dir d’un personatge com el senyor Vidal-Quadras, que reivindica l’ús de la força a l’Europa del segle XXI? Millor ignorar-lo.

En definitiva, a falta d’Artur Mas, ara s’apunta a Carles Puigdemont, la qüestió és personalitzar. No s’entén, ni es vol entendre, que la demanda de poder votar – tant per dir sí com per dir no – és la voluntat de tot un poble que vol viure democràticament.

Senyors del PP: tota aquesta retòrica no fa altra cosa que evidenciar el seu nerviosisme davant d’una situació que se’ls escapa de les mans, i que sí poden però no volen resoldre.

2/6/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “El referèndum és la petició d’un poble” el 8/6/2017