Com cada dia, el meu gos i jo sortim a passejar. Caminem per la banda del carrer, així evitem les façanes (s’enten el motiu, oi?). Ens trobem amb un vianant que camina tot mirant la pantalla del seu mòbil i ens hem d’apartar per tal d’evitar el “xoc”. Seguim caminant … Arribem a una cruïlla on hi ha un pas de vianants. Faig seure el meu gos i miro a dreta i esquerra esperant el moment de poder travessar. Al nostre costat, algunes persones més. Passa un cotxe i no s’atura, el conductor està pendent de la pantalla del seu mòbil, no ens ha vist. Esperem. Passa un altre cotxe i tampoc s’atura, la conductora, en aquesta cas, tampoc ens veu perquè també està pendent del mòbil. Seguim esperant. S’acosta un tercer cotxe i …, s’atura. El meu gos, jo i les altres persones passem. Li dono les gràcies amb un gest de complicitat. Me’l retorna. Seguim la nostra passejada. Al cap d’una estona ens tornem a trobar amb un vianant que camina mirant la pantalla del seu mòbil. Ens hem de tornar a apartar per tal d’evitar el “xoc”. Seguim passejant i, se sobte, una cosa em crida l’atenció: acaba de passar un cotxe de la policia municipal i la conductora està mirant la pantalla d’un telèfon mòbil!

No és la meva intenció qüestionar els beneficis de la telefonia mòbil, però si, denunciar els nivells de dependència als quals s’està arribant i els problemes que aquesta subordinació comporta.

Ja fa una colla d’anys, en Forges va plasmar la situació actual en un acudit gràfic. Es veia l’escala evolutiva ascendent de la humanitat fins a l’Homo Sapiens. A partir d’ell, s’niciava un descens i es podia veure un altre home parlant per un mòbil mentre caminava en sentit contrari. Segons l’autor de l’acudit, era l’Homus Tontus Culus.

10/5/2017

Publicada a El Periódico amb el títol “A tot arreu amb el mòbil a la mà” el 12/5/2017 i al diari ARA el 14/5/2017