La resurrecció del “lerrouxisme”

El lerrouxisme fou un ideari polític basat en el pensament d’Alejandro Lerroux (1864 -1949), personatge de nefast record pel que fa a l’activitat desenvolupada a Catalunya entre el 1901 i el 1909, període en què va aconseguir un gran èxit electoral a Barcelona (Partido Republicano Radical, 1908)

Els trets principals de la doctrina de l’anomenat Rei del Paral·lel foren:

  • Republicanisme i defensa a ultrança del patriotisme espanyol.
  • Oposició exacerbada al catalanisme polític i cultural.
  • Anticlericalisme
  • Demagògia de caràcter obrerista
  • Sentit organitzatiu i mobilització de masses (Jóvenes bárbaros) i utilització dels simbolismes (Las meriendas fraternales)

Com a mostra del seu tarannà, heus aquí algunes asseveracions contradictòries que el retraten a la perfecció:

“Cuando los reyes dejan de ser reyes, los pueblos dejan de ser esclavos.”

“No hablo como republicano, si no como español, y hay que estar preparados ahora para la catástrofe.”

“Amo a España, amo la unidad nacional, quiero la felicidad para mi país.”

“El catalanismo es el hijo degenerado de un contubernio monstruoso”

“Las Bases de Manresa son incongruentes, reaccionarias, mantenedoras de privilegios antiguos, creadoras de otros nuevos, con alma y tendencia disgregadora, separatistas, inspiradas en un espíritu clerical y aprobadas por obispos de maldita memoria.”

“Jóvenes bárbaros de hoy: entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura; destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie. Romped los archivos de la propiedad y haced hogueras con sus papeles para purificar la infame organización social. Penetrad en sus humildes corazones y levantad legiones de proletarios, de manera que el mundo tiemble ante sus nuevos jueces. No os detengáis ante los altares ni ante las tumbas… Luchad, matad, morid.”

¡Adelante, jóvenes bárbaros! ¡Matad, matad!”

“En Madrid, el populacho excitado por unos cuantos miserables, se echó a la calle e inició la estúpida y criminal e inmotivada ofensiva contra las iglesias…”

“Yo no me he hecho conservador, hablo como gubernamental.”

Tanmateix, amb el pas del temps, durant la Segona República (1931-1936), el seu discurs es va anar  moderant, fins a l’extrem de “mutar” vers posicions conservadores que el van portar a aliar-se amb la dreta del país. A tall de dada, penso que prou significativa i vigent en l’actualitat, dir que es va veure involucrat en temes de corrupció (estraperlisme).

Per a més informació sobre el personatge, dir que fou diputat a Corts, impulsor de la Unió Republicana, fundador del Partit Republicà Radical, Ministre d’Estat, President del Consell de Ministres i Ministre de la Guerra. Inicià la seva carrera política el 1901 i la va cloure el 1936. Trenta cinc anys vivint amb “l’esquena dreta”.

Com es pot veure, tot un personatge d’aquells que esporàdicament apareixen en l’ecosistema polític i no per generació espontània precisament. De similars, en tenim a tort i a dret, i no sembla que el fenomen tendeixi a extingir-se, ans al contrari.

Convido a fer un exercici d’abstracció per tal d’establir una comparativa amb els caps de llista de les properes Eleccions Generals i que cadascú en tregui les conclusions oportunes. Les dades aportades no són més que un petit resum del tarannà d’un personatge que va existir, de les seves idees i de les seves aportacions en la construcció de la societat que li va tocar viure. En aquest sentit, i amb l’objectiu d’esvair dubtes i evitar confusions, una lectura sintètica de la seva biografia pot contribuir a higienitzar la ment.

En qualsevol cas, dissortadament, la memòria és efímera… No obstant, la història es repeteix irremissiblement.

Novembre de 2026